Aquesta informació es va publicar originalment el 28 d'abril de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEATRE. Aquest diumenge a la tarda La companyia Teatre de Guerrilla, amb Quim Masferrer al capdavant, va interperetar al Kursaal l'obra "Temps", un monòleg humorístic amb rerefons existencials.
'Temps' explica la història d'un malalt a qui li acaben de comunicar que li queden 90 minuts de vida. L'obra va ser rebuda pels espectadors com una hora i mitja de l'autèntica llibertat que mai podrà gaudir un ésser humà en què cada instant es viu com si fos l'últim.
Un parell de cortines blanques abaixades a banda i banda de l’escenari, una teló de fons i una caixa negra amb rodes col·locada al mig del escenari és tot el decorat inicial de "Temps". De cop i volta, la veu en off d’Òscar Dalmau anuncia al públic que l’espectacle és a punt de començar.
Un cop s’ha fet silenci a platea, un senyor vestit de negre completament (Agustí Rovira), el qual representa el temps, entra a escena. Apuja les cortines i s’endú una caixa entre cametes. Pocs segons després, Agustí Rovira torna amb Quim Masferrer, assegut en una cadira de rodes. El col·loca on abans hi havia la caixa i marxa altra vegada. Un cronòmetre digital inicia el compte enrere. Els darrers 90 minuts de vida del protagonista acaben de començar.
L'argument d'aquesta obra és el temps i el seu pas per la vida i per la mort. Així, a primera vista pot semblar un tema gastat i explotat per moltes obres i pel·lícules anteriors, però som davant d'una novetat en el tractament d'aquestes qüestions. "Temps" esdevé una immersió personal, una recerca interior que recrea els estats contradictoris d'una persona a qui se li diu que li queda una hora i mitja de vida, un fet gens difícil en aquesta era de tecnologia mèdica i científica en què es pot predir gairebé tot amb precisió matemàtica.
Però la peculiaritat de l'obra no és la mort, sinó el cinisme amb què el personatge va desgranant crítiques ferotges de forma suau. I, de vegades, amb un pragmatisme desolador a la societat amanerada i hipòcrita, que no té temps de pensar fins que arriba el final, com en el cas del protagonista.
