Sant Andreu, vuit segles d’història

per Lluís Virós, 26 d'abril de 2014 a les 18:17 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'abril de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PATRIMONI. L’hospital de Sant Andreu és un conjunt d’edificis bastits entre els segles XIII i XX conegut per tots els manresans per la seva funció sanitària. Està situat entre els carrers de l’Hospital i del Remei de Dalt i la plaça de l’Hospital, en un raval d’origen medieval prop de l’antic clos murallat de la ciutat.

Fins al segle XX ha estat el gran hospital de Manresa.El conjunt s’ha edificat en diferents etapes i, per tant, en diversos estils arquitectònics, des del gòtic tardà a la façana més antiga fins a l’estil més contemporani de la darrera ampliació del final del segle XX, passant pel renaixentista del nucli antic, el barroc de l’església i el portal, i l’estil entre historicisme i modernisme de la gran ampliació de 1893 a 1908 dissenyada per l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa. Així, l’hospital és bàsicament una construcció renaixentista amb ampliacions historicistes. La part més antiga, la que toca l'església, té a la planta baixa un arc gòtic original i d'altres reconstruïts. A la façana hi ha finestrals renaixentistes al primer pis i al principi del segle XX s'hi va afegir un pis seguint la mateixa composició de la façana. En l’ampliació d’aquesta època es van construir altres cossos d'edificis de gust modernista i historicista que es veuen des del carrer de l’Hospital, amb obertures de model renaixentista en les que predomina l'eix vertical, de doble fulla, emmarcades en els laterals per columnes primes coronades amb petits capitells treballats d'on arrenca la resta de decoració, amb ondulacions creixents en el centre que conclouen en una motllura. El material utilitzat és pedra sorrenca.

Foto: Francesc Rubí
 
L’església és d’un estil barroc classicista molt senzill. És d’una nau amb volta de canó i arcs torals sobre pilastres. La façana principal té un portal clàssic format per columnes i frontó corb, amb una rosassa al damunt, i està flanquejada per dues torres simètriques de planta quadrada. L’hospital de sant Andreu està protegit íntegrament en la seva part més antiga i parcialment en l’ampliació dels segles XIX i XX pel catàleg de patrimoni de Manresa per la seva importància històrica, artística i tipològica perquè és el conjunt hospitalari de més tradició a la ciutat, amb una activitat ininterrompuda fins a l’actualitat.
 
 
PER SABER-NE MÉS:
 
Marc Torras i Serra, Un hospital de 750 anys. Hospital de sant Andreu de Manresa , Zenobita Edicions i Fundació Sociosanitària de Manresa, Manresa, 2012.





Participació