Aquesta informació es va publicar originalment el 8 d'abril de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
MOTOR. Estética de cupè, motor GTI i carrosseria d’utilitari de tres portes. La setena versió de la gamma Mini és difícil de classificar. Sembla un Countryman reconvertit a crossover, amb la caiguda del sostre més marcada i aptituds dinàmiques reforçades
Atrau mirades per la seva enèrgica silueta i es nota dinàmic i robust. Creix en proporcions, presenta una configuració interior específica i acaba en una gran porta posterior. Fa servir la mateixa plataforma del Countryman (13 cm més llarga que la del Mini convencional) i conserva, en part, el poderós frontal d’aquell. Mirant-lo amb deteniment, els ulls se’ns n’aniran cap a les entrades d’aire, distribuïdes en tres estadis i redimensionades per poder refrigerar els diferents elements mecànics. A nosaltres ens han cridat l’atenció les dues òptiques de l’extrem, Bixenó, amb marc cromat, la posició estratègica dels antiboires inferiors i la curvatura descendent de la silueta del cotxe. Més subtil és la línia negra de cintura que voreja tota la carrosseria i que li proporciona un agradable estil cupè. La posició dels elements a la cua, en posició horitzontal i el tamany del vidre trobo que comprometen la visibilitat posterior a través del mirall central. La nomenclatura de la versió s’inscriu a la porta posterior en grans lletres i l’escapament adopta un acabat més vistós.
L’interior del Paceman persisteix en la sorpresa. Duu només quatre seients individuals per definir el que la marca denomina zona lounge: un habitacle semiarquejat que, al darreree, permet encabir-hi dos adults d'1,80 metres amb les cames ben estirades. El sostre perd progressivament fins a 9 cm en alçada però la maniobra no resulta gaire crítica si no pretenem col·locar al darrere dos jugadors de l’NBA. La contrapartida és al maleter, que cubica 20 litres menys que el Countryman. En declara 330 d’oficials en configuració normal però sempre hi ha la possibilitat d’abatre els respatllers per triplicar l’espai a la zona de càrrega. Pel que fa a la resa no hi ha canvis substancials llevat dels comandaments per als vidres que ara reposen de manera convencional a les portes.
En el capítol mecànic, el Paceman segueix el camí marcat per l’X6. L’oferta prescindeix de les versions d’accès. L’acabat sempre és l’alt de gamma: Cooper i Cooper S. Els puristes poden optar per l'1.6 de 122 CV Valvetronic o el 1.6 twinscroll de 184 CV. Els devoradors de quilòmetres preferiran el dièsel 1.6 de 112 CV o el Cooper SD de dos litres amb 143 CV. I encara en el llistat hi trobem la variant automàtica Cooper Diesel --també amb sis marxes-- amb la mateixa potència però amb el motor de dos litres i sistema start-stop. La casa també presenta en opció el sistema de tracció total ALL4.
El Paceman conserva el look de tres portes del model de referència però proporciona un habitacle més generós i aprofitable, un confort superior i més reserva d’espai per a les maletes. Els de màrqueting asseguren que el seu client potencial serà un home d’entre 35 i 50 anys de caràcter urbà i esperit modern i trencador. Però en això de modes ningú no és mai prou savi i la meva filla, que només en té quinze, n’ha quedat ben enamorada... En qualsevol cas, parlem d’un auto ràpid i agradable de dur amb un toc interessant d’esportivitat que s’incrementarà sensiblement si connectem el mode Sport que endureix la direcció i aviva la resposta del motor. La caixa de canvis automàtica és una autèntica delícia. Una opció molt recomanable.
Fitxa Tècnica
Motor: Davanter 1598 c.c 184 CV dièsel.
Consum mitjà: 6,1 l/100 km.
Emissions de CO2: 143 g/km.
Velocitat màxima: 217 km/h.
Acceleració 0-100 km/h: 7,5 s.
Tara: 1.380 kg.
Preu: 33.093 euros.
