Aquesta informació es va publicar originalment el 7 d'abril de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Kamacus
Començo l’esbandida d’aquest mes ple de temes relacionats amb la música amb la fotografia del conjunt Kamacus, format per una colla d'amics, majoritàriament manresans. La instantània es va fer en el seu local d'assaig. A la paret de fons, referències als Beatles i un petit rellotge que podem donar fe que no va a l’hora perquè està parat. De fet, això no seria especialment greu si no fos perquè un dels components —el guitarrista tercer, començant per la dreta— és el conegut rellotger Josep Maria Bellorbí, amb botiga al carrer de Saclosa. Deu ser ben bé veritat allò que diuen que el sabater és el que va més mal calçat. Espero, això sí, que el tempo de la banda sigui de la precisió d’un mecanisme suís.
Concert multitudinari
Continuo en l’apartat musical amb el cantautor manresà Ricard Canals, que a finals de febrer va cantar a Can Jordi, Eivissa, en la cloenda de la manifestació contra les prospeccions petrolíferes que la companyia escocesa Cairn Energy vol dur a terme al golf de València, a pocs quilòmetres de les costes de l'illa pitiüsa. Canals hi va presentar el seu últim disc Encara hi som a temps i per a l'ocasió va compondre la cançó Eivissa diu no, que va servir per cloure una marxa que va acollir 10.000 persones. Sens dubte, el públic més nombrós davant del que ha actuat mai. En publico una foto en què el Ricard arenga als participants al costat d’un dels organitzadors de l’esdeveniment. La imatge prové de l’espai del cantautor al Facebook.
Gossos i/o Palance
I si Ricard Canals fa bolos fora de Catalunya, el grup Gossos ja fa més de dues dècades que recorre els Països Catalans. El retall de diari que reprodueixo pertany a l’espai d’
El Club del Periódico associat al rotatiu barceloní, que convidava els lectors al concert del grup a la sala Luz de Gas de la capital catalana el passat 27 de març. Però, sorprenentment, els editors de l’espai van publicar com a il•lustració de l’anunci una foto dels Palance. Als Gossos, ni els anomena. La cosa té la seva explicació ja que el conjunt també manresà liderat per Xavier Serrano els feia de teloners. Ja entenc que als Palance els convé promoció per al seu primer disc, però posar-los de reclam per davant d’una banda consolidada em sembla un pèl arriscat, ja us ho diré.
Nom corporatiu
Continuant amb la música i aquelles coses tan inexplicables de la premsa, em faig ressò d’un altre retall periodístic, en aquest cas del diari
Regió7 que fa pocs dies publicava una informació relativa a la nova Guia de la Sèquia, els autors de la qual són Pol Huguet i Josep Alert. En un extrem de la fotografia hi apareix un altre personatge: Eudald Camprubí, que ha creat una aplicació per a mòbil complementària a l’edició de paper. A casa nostra, i especialment a pagès, és habitual substituir el cognom de les persones pel nom popular de la casa d’on es prové. El Pere de ca la llarga o la Roseta de cal sastre, per exemple. Els americans, més agosarats, són capaços de posar-se un nom més relacionat amb el l’art i el
business. En aquest cas l’anècdota és el cognom amb què apareix citat l’Eudald. Segons el peu foto és Eudald Iskra. I Iskra, òbviament, no és el seu cognom, sinó el nom de l’empresa. Curiós, molt curiós.
El Pou... de les monedes
Canvio de terç. El nou Pou de la Gallina no deixa d’aportar-nos anades i vingudes i anècdotes ben curioses. Després de la font, el vidre que s’entelava i la tapa de ferro, s’ha instaurat una nova moda que assimila un dels indrets més llegendaris de Manresa amb monuments mundialment coneguts com la Fontana di Trevi de Roma, a la qual és tradicional llançar una moneda girat d’esquena. Al Pou de la Gallina, la nova tradició no és pas tan sofisticada. Simplement, els visitants tiren monedes a la ranura que hi ha al nou caputxó. Només per aquestes aportacions el canvi de la font ja està justificada. Amb la recaptació, l’Ajuntament podria comprar un deshumidificador per evitar els entelaments o un vidre reforçat per impedir les bretolades.
