Renoi com estan les coses!
Uns senyors triats de dit,
els del Constitucional,
aquests sí que han decidit.
Ens han dit sense vergonya
que hem de fer el que vol Madrid;
que no hi hagi referèndum
i que tot segueixi igual.
No accepten de cap manera
que vulguem ser gent normal
per deixar d’estar sotmesos
a l’Espanya imperial.
I perquè volem diàleg
per poder curar aquest mal
ens avien a galeres
o per l’espai sideral,
tal com feien els franquistes
quan manava el General.
Està vist que no ens escolten.
No deixen que decidim,
que parli la veu del poble,
la democràcia sublim,
i a sobre ens culpabilitzen:
aquest és el nostre crim.
La Constitució en refreguen
i fins neguen que existim.
Tot ho veuen blanc o negre
i no volen filar prim.
Davant la falta d’entesa
quina sortida tenim?
Només hi ha una alternativa:
pit i collons, i fer el cim!
Permeteu-me que discrepi
del parer de molta gent.
Per mi el vell Conservatori
se’n pot anar a tomar vent
sempre que es faci una plaça,
espaiosa i escaient
com la que ja es proposava
fa uns quants anys, vuitanta o cent.
No una plaça amb edificis
comercials i ciment
sinó un autèntic oasi,
amb les pedres del convent
que decorin l’esplanada
i a sota un aparcament.
No ens donarà gat per llebre
un cop més l’Ajuntament?
