Aquesta informació es va publicar originalment el 7 d'abril de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Benvolguts germans i germanes, amb tanta austeritat i recentralització els ajuntaments no en tenen ni cinc. El de Manresa, bé ho sap Déu, està endeutat fins al capdamunt i, encara que l’home de la tresoreria, Josep M. Sala, asseguri que s’ha equilibrat el pressupost —el consistori va presentar un superàvit de 3,9 milions d’euros en l’exercici del 2013—, la veritat és que costa Déu i ajuda continuar greixant la maquinària municipal i seguir oferint alguns serveis com el de les biblioteques veïnals que ha sortit a la palestra en les últimes setmanes. Ben cert és que els que volen cobrar alguna factura de la casa gran ja fa temps que prenen paciència i es posen a la cua. A fe de Déu que passa el mateix amb els que han de rebre l’ajut o subvenció corresponent o esperen el suport municipal per tirar endavant alguna activitat. En l’últim mandat l’activitat del govern ha quedat congelada per imperatiu legal, i si, com sol passar, es vol fer lluir alguna millora abans de les eleccions municipals, s’hauran de maquillar i presentar molt bé els números per justificar-ho enmig de l’estretor generalitzada de la caixa consistorial.
Déu sap que el bloqueig municipal és important arreu i, tot i la contenció dels últims anys, hi ha regals que l’Ajuntament ha hagut d’entomar sense possibilitat de regatejar ni un cèntim. D’entrada, el forat derivat de la piscina municipal de la qual alguns encara voldrien més explicacions i que ha d’assumir tota la ciutat per la gestió d’uns il•luminats. O els costos dels terrenys de la zona de les Escodines que s’equiparen a altres compres multimilionàries com la del Kursaal o la del Casino. Maria santíssima, quina calerada per un terreny erm i ple de matolls! I, finalment, i com a casa dels més pobres, on sempre plou sobre mullat, hi ha els interessos crediticis que es paguen per un tant per cent d’endeutament que està per damunt del 100% i que necessitarà una mica més que l’estricta recuperació de l’economia per reduir-se a un nivell acceptable. Mentrestant, a continuar amb el qui dia passa, any empeny i pregar a Déu per poder fer petites inversions sense escanyar els ciutadans amb més quotes i impostos.
