Aquesta informació es va publicar originalment el 6 d'abril de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEATRE. Sonrisas y lágrimas es va estrenar a Broadway el novembre de 1959, de la mà de dos gegants del gènere: Richard Rodgers i Oscar Hammerstein II. Posteriorment es va adaptar al cinema, dirigida per Robert Wise i produïda per la 20th Century Fox, per convertir-se en la pel·lícula musical amb més nombre d'entrades venudes en la història i en una de les bandes sonores més populars del món.
El primer que crida l'atenció de Sonrisas y lagrimas és el treball escenogràfic. Els decorats, pintats per Ricardo Sánchez Cuerda, estan plens de realisme, reflectint perfectament la sumptuositat de la casa del Capità Von Trapp o l'Abadia de Nonnberg. Així com tampoc es pot oblidar la grandiositat del paisatge alpí. A primer cop d'ull pot semblar un recurs una mica clàssic, però quan es fa amb tant de gust, com en aquest cas, resulta espectacular.
Com ja se sap, la producció del musical va decidir, des d'un bon principi, que els tres nens menors de la família Trapp serien seleccionats a cada localitat de gira. I, és que els nens que han fet de la família Von Trapp a Manresa han deixat al públic bocabat, tenint en compte que no havien actuat mai abans amb els protagonistes i que el seu primer contacte amb ells seria en escena. En tot moment els nens han sabut respondre i es nota que hi ha un bon treball darrere perquè tots ells es sentin, en tot moment, protegits i guiats pels actors. Treballar amb nens és complicat, però el resultat també té la seva recompensa: els moments musicals són simpàtics.
Silvia Luchetti , definitivament establerta al nostre país després de protagonitzar diversos musicals, llueix una bonica i molt ben modulada veu, a més de donar bon compte d'aquest dinamisme escènic. Mentre que Carlos J. Benito broda el caràcter malenconiós del capità però ofereix registres vocals més aviat limitats. Noemi Mazoy, però, destaca amb una veu de potent emissió i generosa en sobreaguts, cosa que va estremir en el commovedor himne
Escala cada muntanya (
Climb Every Mountain ). El contrapunt còmic el van donar Loreto Valverde , encasellada en papers de dona sofisticada i distant.
L'èxit de
Sonrisas y lágrimas es sustenta en el fet que és una història senzilla i emotiva, ben composada i que explota, a la perfecció, valors i emocions tan simples com la música, el descobriment de l'amor i el nacionalisme austríac.
