Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
DANSA. La Compañía Nacional de Danza, dirigida per José Carlos Martínez, va actuar aquest cap de setmana, per primera vegada, al teatre Kursaal. Dansa clàssica i moderna va ser la combinació del nou espectacle de la companyia.
L'espectacle va començar amb Holberg Suite, coreografiada per Tony Fabre i inspirada en la música del compositor noruec Edvard Grieg. La peça, dotada d'una atractiva estructura que jugava amb la successió de diferents figures en l'espai, va mostrar de principi a fi aquest aire renovat i dinàmic pel qual aposta la companyia. Sense arribar a definir-se per un estil concret, sinó que més aviat situant-se a mig camí entre la dansa contemporània i la clàssica. Els ballarins van ser capaços de mostrar al públic la compenetració, el treball en equip i la dificultat tècnica que tenia la coreografia, així com tot l'esforç realitzat.
Tres Preludis va portar el públic a un estudi de dansa en què dos ballarins s'enamoren i decideixen mostrar-se l'un a l'altre els seus dolços i delicats sentiments. La coreografia, de Ben Stevenson, es divdeix en tres parts en què Seh Yun Kim i Tobbu William van ser capaços de mostrar una tècnica de gran qualitat i moviment, tot i que, pel que fa a nivell interpretatiu, a vegades resultava ser una mica buida i subtil.
Descamí de dos va utilitzar una original i simple posada en escena basada en la projecció de llum blanca que delineava el camí pel qual els ballarins, Mattia Russo i Daan Vervoort, anaven caminant. Contraposició de forces i d'equilibris. Gran compenetració i coordinació mostrada, en tot moment, per la parella de ballarins.
Sonates, que sorgeix de la inspiració de José Carlos Martínez, després d'un profund estudi de la partitura musical d'Scarlatti i el Pare Soler. Sonates és una coreografia carregada de frescor i d'energia en la qual els ballarins, sobretot el grup masculí, van desplegar totes les seves habilitats en els passos d' allegro i en la tècnica de girs. La peça desprenia la il·lusió i l'esforç de Martínez en cadascuna de les parts. Els ballarins la van gaudir i la van saber transmetre al públic.
