El conjunt vigatà La iaia fa les delícies del públic d'El Sielu

MÚSICA. Dijous passat, el popular trio format per Ernest Crusats, Jordi Casadesús i Jordi Torrents va presentar a Manresa els temes del seu nou treball, Les Ratlles del Banyador, en un ambient molt acollidor i íntim que va seduir els assistents. La sintonia amb el públic va ser molt bona, i la vetllada va acabar amb forts aplaudiments. Maria Oliva ens n’explica més detalls.
En la seva tercera visita a la capital bagenca, el grup La iaia va dur a terme un concert força íntim i familiar al local manresà El Sielu, davant de poc més d’una cinquantena d’espectadors que van endinsar-se en un mar de melodies, sons, lletres quotidianes i ritmes. La banda va donar el millor de si mateixa per fer les delícies d’uns assistents que van escoltar amb molta atenció, mostrant expressions de sorpresa positiva als rostres. L’actuació va agradar i, en algun moment puntual, el públic va portar el ritme amb les mans.

El conjunt de Vic s’ha convertit, en els últims mesos, en un dels més destacats del nou panorama musical català. Després del primer treball, la maqueta anomenada El meu vaixell , que incloïa les seves primeres cançons, ara presenten nous temes amb el recent disc Les Ratlles del Banyador .

Els tres membres del grup es van fer pregar una mica, però finalment van aparèixer en escena per començar l'actuació amb “Declaració de Principis”, seguida de “No trobo el meu lloc” i “La Platja”, el single del nou disc. Des d’un primer moment, van demostrar que s’han fet grans i han millorat en molts aspectes, arribant així a una maduresa musical notable i a un directe amb una sonoritat molt ben aconseguida. Han fet un pas endavant, creixent en tots els àmbits: musicalment, ara donen més cos a unes cançons que, temps enrere, quedaven un pèl despullades i mancades de matisos. També han guanyat en contundència i ritme. La instrumentació base està composta per guitarra, bateria, contrabaix i teclat. A més, incorporen alguns instruments que els donen personalitat i singularitat com el xilòfon o la flauta travessera.

Podem dir que es troben en un dels seus millors moments com a grup. Han rebut diversos reconeixements i, fins i tot, han sortit a l’exterior per fer algun concert –recentment han tocat a Londres. El seu estil indie-folk sona diferent, i les peces són, en general, molt rítmiques. També hi ha alguns temes més lents que interpreta tot sol el cantant en un format de veu i guitarra.

Durant tota la vetllada, el conjunt va mostrar-se molt proper, natural, simpàtic, espontani i sincer: Ernest Crusats (veu, guitarra, compositor i ànima del grup) va obrir-se al públic manresà per compartir les seves històries i cançons. En aquest sentit, “L’Última nit” o “Sota l’arbre” van ser introduïdes per monòlegs, en els quals va explicar els motius i pretextos que el van portar a escriure aquestes cançons.

Un dels moments àlgids va arribar amb el tema “Jo vull ser la meva iaia”. L’Ernest va comentar que es tractava d’un homenatge a la seva àvia, a més de ser el manifest fundacional del grup, l’essència del que volen transmetre. Al final, tot el públic va entonar l’enganxosa tornada una i altra vegada, amb el típic joc d’ara els nois, ara les noies, fent que la cançó s’allargués força. Els membres del grup van mostrar-se molt agraïts per aquesta petita col·laboració i pels aplaudiments que van rebre al llarg de tot el concert. Com a anècdota, destaca el fet que la banda va oblidar-se a casa tots els discos per vendre al final de l'actuació. Això va originar més d’un comentari irònic, lamentant aquest descuit.

Després de fer sonar temes com “El meu vaixell”, “La noia de l’estació” o fins i tot una versió de la cançó d’Antònia Font “Wa yeah” (amb un final espectacular), el grup va abandonar l’escenari per primer cop. La insistència del públic, amb ganes de més, els va fer tornar per interpretar “Ella cus”. El bis i l’actuació es van cloure amb la potent “L’home que passa”, seguida d’una gran ovació. Els membres del grup van reiterar el seu agraïment per la bona assistència, ja que segons van dir, s'esperaven menys gent. Finalment, van marxar de l’escenari deixant molt bones sensacions.