Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La calefacció del Zara
Aquest mes començo parlant de consum i tenint com a referent la instantània que m’ha fet arribar un amable lector. Últimament, qui més qui menys intenta estalviar en llum i gas i, fins i tot, hi ha qui fa venir un assessor energètic a casa per millorar el rendiment de la calefacció i consumir menys. No és el cas d’Amancio Ortega, el propietari del grup Inditex. Ho demostra la imatge que publiquem. Es va fer el dissabte 1 de febrer a dos quarts de nou del vespre, a la botiga Zara del carrer d’Àngel Guimerà, a l’edifici de l’antic cinema Olimpia. Com em fa notar l’autor, al marge de tenir sempre les portes obertes, queda clar que els consells sobre l’estalvi energètic a l’hivern i la consciència mediambiental se les passen pel folre. La temperatura que marca el termòmetre que hi ha instal•lat és de 26,7º i la humitat del 29%. Per cert, que sota del termòmetre s’hi veuen diversos abrics d’hivern. A dins de Zara, però, s’hi pot anar en calçotets.
Sobrerroca
I mentre en alguns comerços de la ciutat es tira de veta i es gasta energia sense mesura, en d’altres no n’hi ha ni per seguir apujant la persiana. Malauradament, els esforços de l’Ajuntament per dignificar el carrer de Sobrerroca estan servint ben poc per revitalitzar el comerç. Per cert, que la reforma del Pou, com veieu a la imatge, ja va per la tercera fase. Després de la substitució de la font, producte d’una bretolada es va esberlar el vidre que, teòricament, permetia mirar al fons —en realitat, la huminat no ho permetia mai. La solució —diuen que provisional— ha estat tapar l’orifici de l’antic vidre per una planxa del mateix color rovellat que el capelló del Pou i el to dels vinils d’imatges retrospectives. Sigui com sigui, l’embelliment no ha contribuït pas a evitar el tancament de l’antiga llibreria Sobrerroca que, en els últims anys, funcionava amb el nom de Marina, en homenatge a la mateixa propietària. Davant per davant de la llibreria, un botiga d’aliments naturals ja fa mesos que també va abaixar portes. Curiosament, els dos locals els intenta llogar la mateixa gestoria.
Lluminàries?
Passem a anècdotes una mica més divertides. Com deia l’humorista Ramon en una de les seves actuacions enregistrades, moltes vegades parlem el mateix llenguatge i no ens entenem. O, el que és pitjor, més o menys ens entenem. El fragment que publiquen pertany a una entrevista del mensual gratuït Freqüència, que va sortir el passat 20 de febrer, vigíla de la Llum. A la pàgina tres, apareix una entrevista a Dolors Gómez Pardo, presidenta de les Cuineres del Bages, que aquest any era l’entitat administradora de la festa. En l’última pregunta, l’entrevistador pregunta per una de les novetats del programa d’actes: la “trobada de lluminàries”. La cuinera respon –no sabem si les seves paraules van ser exactament aquestes-- que serà protagonitzada el dia de la Llum per “persones foranes que han nascut el 21 de febrer”. Tot plegat, però, sembla molt estrany. El dubte queda resolt en la pàgina posterior, en la qual el lector s’adona que l’acte al qual es referia l’entrevista era la rebuda de lluminaires, manresans i manresanes (no pas foranes) nascudes el 21 de febrer.
Sí, però no
Continuant amb el repàs de la premsa escrita, a El Setmanari es van voler fer ressò de l’entrega del Premi Joaquim Amat-Piniella de novel•la històrica d’aquest any que, com deveu saber, convoca i atorguen Òmnium Bages i l’Ajuntament i que aquest any va recaure en l’escriptora txeca Monika Zgustova per la seva novel•la La nit de Vàlia. La intenció i el redactat de la peça són correctes si no fos per un petit detall. Els responsables de la publicació van il•lustrar la notícia amb la versió castellana del llibre, La noche de Valia, que va editar Destino i no pas la catalana que va aparèixer l’estiu passat sota el segell de Proa. Repetint el lema d’Òmnium: llengua, cultura i país, crec no fa falta fer cap altre comentari.
Fotografia... i teatre
Una de les aficions que en els últims anys té més distret al nostre fotògraf Francesc Rubí és el teatre. Li agrada tant que ja fa anys que s’inscriu a l’Aula de Teatre que programa l’Ajuntament a través de Manresana d’Equipaments Escènics. El Francesc és tan assidu als cursets que, a pricipi de curs, apareixia en la imatge promocional del taller que s’incloïa en el llibret de programació que edita el Kursaal. Ves per on, el retratista va passar a ser el retratat. El dimecres 26 de febrer, els alumnes de l’Aula de Teatre d’últim nivell, amb el nostre fotògraf al capdavant, van representar a la Sala Petita del Kursaal Kabarret, un muntatge dirigit pel professor del taller, el director santvicentí Joan Maria Segura. La inspiració, com deixava palès el maquillatge i el títol, requeia en el cabaret berlinès.
Els Macià-Ballús es promocionen
I acabo també amb teatre i amb una interioritat. Com sabeu, en els últims anys, la Innocentada de Manresa té l’argument basat en un concurs de guions que es convoca d’un any per l’altre. Fa dos anys, un dels habituals de la Innocentada, conjuntament amb la seva dona, Enric Macià, va tenir la satisfacció d’interpretar i dirigir un text escrit pel seu fill Ernest, periodista esportiu a Catalunya Ràdio. I l’Ernest aquest any va tornar a guanyar el concurs i, l’any que ve, es representarà el seu text titulat Francesc, véns o no véns?, que, pel que sembla, té com a protagonistes el papa Bergoglio i sor Lucía Caram. El director de la farsa serà el mateix d’aquest any, Pere Font. I, pel que sembla, l’home no tindrà massa opcions per escollir els actors protagonistes. En el tradicional sopar de la Innocentada que es celebra un cop acabades les funcions, Enric Macià i Dolors Ballús ja van aparèixer disfressats, respectivament, de Francesc i Lucía. Això sí que és posar el director entre l’espasa i la paret.
