Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Encara que no sigueu del gremi dels tabaquistes, el coneixeu segur, aquest home. Inconformista empedreït, porta l’estanc Carrió, a les Escodines, però el veureu darrere de totes les iniciatives amb voluntat d’èpica transformadora. El recordeu? Ras i curt: l'estanquer anarquista.
Es diu Josep Lluís Martínez Martínez, com subratllant que va néixer en terres de Múrcia, tot i que de ben petit vingué a criar-se a Torre Romeu, al Vallès. Als 20 anys passà per Barcelona i des dels 30 que és a Manresa, sempre més rere el taulell d’un estanc que és al cor de les Escodines. Fins aquest estiu, que es jubilarà! Més de tres dècades amb el tabac per negoci i l'estanc com a punt de trobada, una mica a la manera d'aquell que en Harvey Keitel tenia a Brooklyn, a Smoke. Xerrant, discutint i despatxant, en Josep Lluís Martínez n'ha venut moltíssim, de tabac, i tot i que ara el cor l’en priva, ell mateix n’ha fumat molt també. Ven tota mena de tabac i tot just tres diaris que li encomanen els avis del barri. Res més. Però l’establiment encapçala rànquings. Per exemple, una imbatible oferta més de 150 marques de tabac de cargolar!
Ara bé, si alguna cosa caracteritza el personatge és la seva oposició a qualsevol forma de poder. O en positiu: “Sempre estaré al costat dels que volen construir un món millor”. Rialler quan vol, pot arribar a ser molt cantellut també. I, sempre, sempre, té un to sentenciós per tal de qüestionar-vos. “Tots els governs són iguals, cosins germans”. No hi busqueu, però, un nihilista, que prou s’ha mogut sinó en cent batalles –i ara mateix 101. Tot just aquest punt de distància que sovint, branda fins pels darrers ajuntaments d'esquerra: "No van passar de ser uns il•lustrats... i així ens ha quedat el barri". Un punt decebut també del moviment veïnal, "mort durant la transició", la veritat és que darrere els seus ulls entremaliats sempre hi notareu una confiança en la humanitat com només poden conservar els visionaris. Dels que es fumen la vida a grans pipades i ens recorden que, fet i fotut, al capdavall tot serà cendra.
Il·lustració: Maria Picassó
