Quan arriba el Carnestoltes
totes les bèsties van soltes
i sortim a fer el ximplet
com fa un tocat del bolet.
Amb poca vergonya o gota
ens disfressem del que ens rota,
de frare o de barrufet,
de Sant Pare o Patufet,
d’Alicia, de Cospedal
o de Rajoi, tant se val.
Hi ha però coses sagrades
que hauran de ser respectades
segons llegim al BOE,
perquè ho dicta ara el PP.
N’és una l’himne d’Espanya,
que tot i la mala ganya,
que ni tan sols lletra té,
a alguns els sona molt bé.
L’haurem d’escoltar callats,
(no caldrà amb braços alçats)
tant si volem com si no,
com si fos una oració
de les que fan venir nyonya,
i a qui el xiuli o hi faci conya
li tocaran el crostó:
el duran a la presó.
L’altra és un vestit de gala
amb què sovint la gent xala,
el de la Guàrdia civil
que amb un mostatxo viril
molts es posen per fer l’orni
tal com fan els del tricorni.
“Ningú no pot fer-hi broma,
excepte el papa de Roma,
perquè tot penja d’un fil”,
ha dit un xic intranquil
en Jorge Fernández Diaz,
el capgròs dels policies.
D’un fil penja el vell monarca
perquè de l’Espanya carca,
“donya” Elena i en Felip,
mig país n’està ben tip.
I fins la unitat d’Espanya
diuen que és un cas de plànyer.
Si de tot la culpa en té,
un ferm poble que jo sé,
que ha crescut i s’ha fet gran,
que permetin que votant
ho puguem solucionar.
Parlarem clar i català:
respondrem contents sí, sí!
De moment deixem-ho aquí.
