Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de febrer de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Entre polítics que foten mà al calaix, empreses que tanquen devent mesades senceres als treballadors i cròniques de mort anunciada de comerços històrics sempre és gratificant anunciar que hi ha una empresa que marxa bé i està ben gestionada. Aigües de Manresa —amb l’avantatge, això sí, de vendre un producte necessari i sense competència— és un referent. És tan solvent que, amb la mediació municipal manresana, entoma patates calentes a cor què vols i es posa al capdavant d’iniciatives de tot tipus, això sí, gairebé sempre relacionades, per entendre’ns, amb el ram de l’aigua.
L’última, la Transèquia, orfe d’organització després de la fi del cagaelàstics de Jove Cambra precedida d’un desfalc ignominiós del qual, pel que sembla, no se n’acabarà de treure mai l’aigua clara. Abans, l’assumpció del bunyol del Club Natació Manresa a la Piscina Municipal. Sigui com sigui, i com un superheroi sempre disposat a treure les castanyes del foc, sempre apareix Josep Alabern i els de les aigües per salvar els mobles. Són el líquid clar i purificador que s’imposa a tanta crisi i tanta barbàrie... Que ho saneja tot: el de dalt i el de baix.
Il·lustració: Joan Manel Gabarró
