Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de febrer de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Restes franquistes
Començo la rentada mensual amb una imatge que connecta amb el tema del mes. Es tracta d’un residu predemocràtic ben curiós, una placa de marbre del carrer del doctor Fleming, a la zona de les Bases, en què l’indicador de l’època franquista coexisteix amb l’instal•lat després de restaurar la democràcia. Com que Manresa és un municipi per la independència, potser —a instàncies d’aquest modest espai de denúncia— seria un bon moment perquè la brigada municipal el retirés. És una idea.
Fora ‘stoks’
Continuo traient la pols a l’actualitat ciutadana amb un clàssic de la secció: els usos erràtics de la llengua en rètols i propagandes diverses. La imatge nocturna —captada abans que l’esborressin— és del comerç de venda de sabatilles i articles de dansa que relativament fa pocs mesos es va traslladar des de la muralla de Sant Francesc a la carretera de Cardona. Amb lletres blanques escrites directament sobre el vidre s’hi anunciava una interessant promoció que s’acabava el 31 de gener: “Per rotacio del stok. Nomes del 1 al 31 de gener. Tot a meitat del preu. Nomes queden 2 dies”. La transcripció és literal. Tot i que podria incidir en el nul ús d’accents a “rotació” i “només” i el desconeixment de les regles d’apostrofació, el que m’ha resultat més insòlit és la grafia del mot stok, d’altra banda força usat entre els comerciants en diferents fires. Es tracta d’un anglicisme ja adaptat al català: estoc, provinent de l’original stock. Per tant, la paraula escrita a l’aparador és una bonica invenció del/de la retolista. No vull entrar en discussions inacabables sobre el coneixement del català entre algunes generacions del país. L’únic que vull apuntar és que si es té la intenció d’emplenar tot un aparador amb un text, potser seria convenient consultar abans com s’escriu el que s’ha de dir. I més, quan el Centre de Normalització Lingüística Montserrat és a 50 metres.
Grup Tit
Sota el segell d’Oulet Reyes —el cognom de la família gitana de Cal Tit ben arrelada a la ciutat— ja fa temps que s’estan obrint i tancant un seguit de botigues. Primerament, i seguint la tradició de mercats ambulants, les botigues eren de roba (tan esportiva com interior) i de calçat. Però el negoci s’ha anat ampliant a altres articles. Al barri de la Sagrada Família, concretament al xamfrà de l’antiga peixateria coneguda com de ca la Narcisa, el segell Reyes hi va posar una botiga de cigarrets electrònics —d’aquestes que ara surten com bolets arreu. La venda d’aquests estris no devia arribar ni a un mes. Poc després, aprofitant els prestatges de vidre que s’havien pensat per als bufadors, s’hi va exhibir un nou estoc de calçats. Va durar menys que els cigarrets. La botiga ja està tancada. Ben a prop, al carrer de Viladordis, n’hi han posat una de compra d’or, amb el rètol El Gordo (Grup Tit). Aquesta ja porta nom de hòlding, a veure si dura més que les altres.
120 anys de l’Anònima
El dia 14 de febrer, si no hi ha res de nou, Endesa trasllada les oficines a l’edifici de la Catalana i deixa buit l’històric edifici de l’Anònima, construït fa 120 anys i que va ser la primera fàbrica d’electricitat de la ciutat. Em diuen que els treballadors i jubilats ho commemoraran el dia 8 amb un dinar a la gran nau que havia acollit les turbines. Les noves dependències de l’empresa s’han instal•lat en un indret històric també recuperat. Ara l’edifici del nuncli antic quedarà a mans de l’Ajuntament amb un futur incert. És una petita joia del patrimoni industrial de la ciutat —una altra— que probablement quedarà abandonada a la seva sort fins que hi hagi algun diner per donar-li un nou ús conservant-ne la singularitat i valor històric.
Buscant la llum a la Cova
I acabo el repàs mensual amb una postil•la endogàmica. Aquest any, l’habitual trobada de redactors i col•laboradors del Pou en què es planifiquen els 365 dies a venir, s’arrufa el nas davant dels números i s’intenta continuar mantenint la flama de la il•lusió ben encesa, es va portar a terme a la Casa d’Exercicis Espirituals de la Cova, sota l’amable hospitalitat de la comunitat. Allà vam buscar-hi la mateixa inspiració que va portar Sant Ignasi a posar la primera pedra del seu pensament i diàleg religiós. Hi cercàvem la connexió tel•lúrica? El Pou del carrer Sobrerroca, la Cova, la ribera del Cardener. Ja veurem què passa en els propers mesos.
