Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de febrer de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Il·lustració: Laura Estrada
No és veritat que els germans Muñoz hagin declinat actuar a Manresa perquè no és capital de província. Bé que actuaran a Sitges o a la ciutat alacantina d’Ibi sense que siguin capitals d’enlloc. Davant la necessitat de justificar-se, s’han empescat aquesta excusa com haurien pogut argumentar que Manresa fa pudor de col i patata. La veritable raó per la qual Estopa no actuarà a la capital del Bages la trobem en les seves pròpies cançons. Qualsevol que faci un cop d’ull a les seves lletres s’adonarà que els Estopa són de trago llarg i pel broc gros. Moltes de les seves cançons reflecteixen una set que els devora. Conscients “que esto del beber es como el rascar, pues todo es empezar”, no és d’estranyar que acabin com acaben: “Vaya puta borrachera hemos cogido: ya no veo de cerca ni de lejos”. Després, per airejar-se, surten a fer un tomb: “damos un rodeo y entramos en un bar”, a la barra del qual demanen: “Dame un poquito de beber hasta el amanecer”. I no s’hi posen per poc: “Yo ya llevo unas diez cervezas. Apesto a cerveza” En un nou bar, “abrimos una botella del Rioja del 67, que aún no había probado y la verdad es que no es tan diferente del As del Caprabo”. Mentre un dels germans confessa “quisiera estar borracho y soñar menos”, l’altre diu sentir-se com “un vino añejo”. Tancat el bar, en busquen un altre “a ver si caen por la cara una cubatas de ron”. Entre cubata i cubata, gorregen el whisky d’un tercer “a costa de tu whisky me pongo borracho”. I de barreja en barreja, van i postregen amb una mica de fum: “Que a mi me gustan los porros y los canutillos”. A punt de rebentar, s’acomiaden a cop de brindis: “En Cornellà quien no llora no mama”, canten. Al germà gran la borratxera li provoca una crisi d’identitat: “Voy a entrar en una famarcia, pero antes bailo una sardana y me convierto al islamismo, porque no me da la gana de seguir siendo yo mismo” i el germà petit, el que unes hores abans proclamava “quisiera estar borracho y quisera soñar menos”, ara reconeix que “hace ya tiempo que me ando buscando y no me encuentro ni en el espejo”. Amb tants pocs bars com hi ha a Manresa, com voleu que els Estopa s’avinguin a actuar-hi? Es comprèn que, en canvi, els vingui de gust fer-ho a Sitges, i no només per la beguda: “Sodomizarte es tan electrizante que hasta en mi coche se enciende la luz de alante”.
