Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de febrer de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els de Vic i els de Manresa
ja no estem com gat i gos,
hem arribat a una entesa
per fer un centre poderós,
un centre universitari
al servei d’aquest país,
on faci goig treballar-hi,
i val més que sigui aixís.
Alguns batlles socialistes
com ara en Llorenç Ferrer
sembla que van prenent vistes
pel futur, i això està bé.
Molt em temo que a Iceta
per més que ho trobi normal
això li fa la punyeta,
i si no, que faci igual.
Les germanes caputxines
han triat, amb serenor,
tot fent hòsties amb farines
per les misses del Senyor,
de cedir amb filantropia
el convent a Sant Andreu.
Tot per l’amor de Déu sia,
això no ho paga ni Déu!
Com la granota que rauca
permeteu-me que aquest mes
us recordi el text d’una auca
de lo Gaiter del Calders.
Són uns versos de fa dies
i semblen d’abans d’ahir,
són com belles melodies
que ens porten a dir sí, sí!
«La llibertat no es demana,
tenim dret a decidir.
Vota el que et doni la gana,
tant val el no com el sí.
Si és cert que en democràcia
de tot es pot parlar clar,
¿com és que alguns no els fa gràcia
que vulguem anar a votar?
Amb o sense dictadura,
no fa gràcia als espanyols
que ens imposen la cultura
tant si vols com si no vols.
No estan pel federalisme
ni per la diversitat,
i com en temps del franquisme
els capfica la unitat.
¿Què voleu més democràtic,
que un referèndum obert?
Què voleu de menys dogmàtic?
Què voleu amb més encert?
“No captem el dret de viure,
dret que no es compra ni es ven,
poble que mereix ser lliure,
si no l’hi donen se’l pren.”»
