Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Un aire de família" compleix un dels requisits bàsics per no decepcionar l'espectador: uns personatges protagonitzen una trama amb la qual l'espectador s'hi pot sentir identificat. I és que, qui no ha viscut en la seva pròpia família un episodi en què una trobada entre pares, germans i cunyats hagi acabat malament?
"Un aire de família" és la representació de cinc membres d'una família que,com és tradició cada divendres, es reuneixen per sopar. D'una banda, la mare, una dona criticona (
Maife Gil) que sent un especial apreci pel Jordi, el seu fill mitjà, un home de negocis prepotent i centrat només en si mateix (
Ramon Madaula). D'altra banda, el Quim, el fill gran, propietari del bar familiar que veu com el seu matrimoni passa per una crisi que no havia detectat (
Francesc Orella). I finalment, la Bet, la filla petita de la família, que aquell mateix divendres és acomiadada del seu treball i qui és considerada l'ovella negra de la família (
Cristina Genebat). I si encara fos poc, l'Elisenda (
Sílvia Bel) la dona del Jordi. A ells s'hi uneix el Tomàs, el cambrer, que aparentment no manté cap vincle amb la família, però que s'acaba descobrint que manté una relació no consolidada amb Bet (
Jacob Torres) .
Poc més es pot comptar de l'argument d'aquesta obra. I aquest és precisament el problema d'Un aire de família: no hi ha un conflicte que sustenti la història. Els personatges parlen, discuteixen i s'enfronten entre ells però en cap moment es percep quin es el quid de la qüestió. I és possiblement que aquesta sigui la intenció, ja que moltes vegades es veu com un simple intercanvi de paraules que acaba degenerant en un enfrontament directe del qual no se'n sap com s'ha arribat a aquest punt. És per això que la sensació final, després d'una hora i mitja, és que falta alguna cosa en el final, tot i que cal dir que el brillant elenc, perfectament dirigit per Pau Durà, de l'obra ajuda a apaivagar aquesta impressió.
Tots i cadascun dels personatges de l'obra ofereixen una gran interpretació, fet que ajuda a sentir-se una mica més a prop dels actors que aconsegueixen, en molts moments de l'obra, arrencar un somriure. Tot i això, cal destacar la interpretació de Francesc Orella, veritable protagonista de la història, qui ha demostrat, una vegada més, que és capaç de donar una lliçó d'interpretació sigui quin sigui el registre en el que actuï.
