Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
FA 25 ANYS AL POU. Una dotzena de parròquies, una trentena de capellans i –al marge d’escoles i convents-- un reguitzell de grups i serveis d’acció cristiana configuraven la realitat de l’església catòlica a Manresa.
Moviments de classe, com Germanor Obrera d’Acció Catòlica GOAC i JOC) o el Moviment Universitari (MUEC), moviments educatius (MIJAC, escoltisme, Hora-3), d’evangelització (Moviment de Cursets de Cristiandat) i de pregària (Renovació Carismàtica)conformaven la realitat.
En el reportatge central del mes, elaborat per Josep Tomàs i David Torres, es feia una anàlisi de l’activitat de l’església catòlica. Pel que fa al clergat, Fortià Rovira, llavors consiliari del MIJAC i capellà de Crist Rei, considerava que la majoria havien estat formats “abans del Concili Vaticà II”. Un dels problemes que detectava mossèn Joan Aurich, aleshores consiliari de la JOC, era el clericalisme: “Sovint s’identifica l’Església amb els capellans, quan en realitat només hi tenim una funció”.
Sobre la qüestió de la sexualitat, tots els membres entrevistats reconeixien que l’Església l’havia reprimida. Per a mossèn Josep Junyent, l’Església havia d’ajudar perquè “la sexualitat serveixi per estimar”. De l’Opus Dei, una de les institucions més polèmiques, en parlaven mossèn Jaume Franquesa, rector de la Seu, i mossèn Roqué, del Centre Hospitalari, membres de l’organització, que es negaven a comentar temes concrets de la seva actuació i afirmaven que no eren un grup de poder sinó una opció de caràcter espiritual.
El reportatge també incloïa una enquesta feta a 450 estudiants de 17 a 19 anys, en la qual un 63,7% afirmava que creia en Déu, D’entre els creients gairebé la totalitat es declaraven catòlics, però un 45% manifestava tenir la imatge d’una institució eclesiàstica retrògrada i només un 12% deia que anava a missa setmanalment.
Menors
En un reportatge de Josep M. Freixa s’explicava la nova sensibilitat imperant en el tractament de les detencions de menors. Josep Maria Aloy, llavors cap de la zona de Medi Obert de la direcció general de Justícia Juvenil, i Fina Tàpias, delegada d’Assistència de Menors de Manresa, comentaven l’aplicació de la mesura de Llibertat Vigilada, en una combinació d’assistència educativa i de control. Pel que fa a centres d’internament amb característiques especials funcionaven les granges-escola del Collet, a Sant Fruitós de Bages, i Cal Prim, a Rajadell.
Detenció de Pere Bascompte
Durant aquell gener, es destacava que la gendarmeria francesa havia detingut Pere Bascompte i l’havia traslladat a la presó de Montpeller fins que es decidís si s’acceptava la petició d’extradició. La detenció havia generat un moviment de solidaritat amb Bascompte, alhora que es reivindicava el dret d’asil per a ell. En l’àmbit municipal, entre d’altres canvis, Francesc de Puig assumia la cartera d’Urbanisme en substitució de Jaume Soldevila, que passava a Obres Públiques. Pel que fa al teixit associatiu, Lingua Club es quedava sense local social en haver adquirit l’immoble el que llavors n’era el president, Josep Balaguer, i d’altra banda s’anunciava que la festa de la Llum seria organitzada finalment per una comissió integrada per un conjunt d’entitats.
