Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D’AQUÍ I D’ALLÀ Sóc la Marta Grifell i Junyent i faig un màster de Biotecnologia a Copenhaguen, una ciutat moderna però antiga, bonica i un xic vanitosa. A mi, a vegades, em fa la sensació que, com una joveneta presumida, li encanta que se n’enamorin. És una ciutat que es passa el dia emmirallant-se.
Es mira als llacs, al canal, als bassals que ha deixat la pluja nocturna... És una ciutat que conté molta arquitectura original, però a la vegada qualsevol paret destapada està decorada amb algun dibuix modern, és una ciutat, com es diu ara, vintage . Ja és un tòpic que Copenhaguen és plena de bicicletes. De fet és la millor manera d’anar per la ciutat. La bicicleta et proporciona autonomia i uns minuts de goig. Qui no ha somniat anar amb un descapotable de maleter petit? També és un tòpic que els danesos són freds. Jo no els definiria com a freds, més aviat a mi m’agrada pensar que quan es va repartir el seny i la rauxa els catalans vam tenir sort perquè ens en va tocar un 50%-50%, però crec que en el cas dels danesos els van donar 100% de seny i la rauxa la van embotellar a les ampolles de cervesa o vi. El resultat és que són una gent molt assenyada i educada, però quan es prenen algunes cerveses tota la rauxa els esclata de cop!
Jo anant amb bicicleta per la ciutat .
Viure aquí impressiona per la societat que han creat. La societat del benestar danesa ja és utòpica, però també cal dir que això ho paguen amb impostos elevadíssims. Un exemple: si ets estudiant tens un sou, això fa que es puguin independitzar de casa molt aviat i tot estudiant que sigui pare/mare té encara més ajudes. Aquestes diferències creen una societat més jove; podríem dir que els nostres 30 són els seus 25. Jo tinc companys de classe que tenen 24 anys i seran pares d’aquí a uns quants mesos, altres aviat es casaran o un m’explicava que aquí és del tot normal anar a viure amb la parella als 21. A partir dels 19 anys no depenen dels pares, només depenen d’un govern que ha sabut fer bastant bé les coses.
Primera nevada de la ciutat, el 7 de desembre, quan va passar l'hurracà que va col·lapsar tot el nord d'Europa.
Una altra cosa que em va sorprendre força va ser com és tractada la monarquia. De fet vaig començar-m’hi a fixar després d’anar a una exposició d’art anomenada Pas de deux royal , a l’Aros Museum, on hi havia pintures pintades per la reina i escultures i poemes fets pel rei, i estaven bastant bé. Primer no m’ho creia, però allà hi havia les seves firmes. Era possible que el rei i la reina fessin alguna cosa útil en el seu temps lliure? Després també vaig llegir que cada aniversari de la reina una bona gentada es reunia als afores del palau per cantar-li una cançó d’aniversari. I és que aquí s’estimen la seva monarquia. Potser perquè, al contrari de la nostra, no dóna gaire la nota. L’última polèmica de la monarquia danesa és sobre un quadre que van encarregar, on certament no surten gaire afavorits. És una pintura bastant tètrica, però qui no ha sortit malament en una foto? Nosaltres de tant en tant també tenim personatges tètrics, oi? La Montserrat Caballé a l’anunci de la Loteria, l’últim exemple. Realment en aquesta illa del mar Bàltic les coses funcionen diferent que a casa nostra, potser per això ens enyorem tant, però a la vegada aprenem a estimar a aquesta terra que ens ha acollit.
Pintura moderna entre edificis originals a Ostergade, un dels carrers principals del barri d'Osterbro de Copenhagen (no és un barri que tingui res especial, però és on visc).
Tardor al Parc de Frederiksberg, un jardí romantic on pots trobar el palau d'estiu de Federic IV (construït el 1735) .
