Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La pista ve de lluny
Aquest mes de desembre, els veïns de la plaça dels Infants i la plaça d’Europa i el conjunt de transeünts de la zona han pogut assistir al complex sistema d’instal•lació d’una pista de gel. Pel que s’ha vist, la cosa funciona amb la dinàmica de les atraccions de fira i els propietaris, pràcticament, viuen al costat de la instal•lació. La pista s’ha obert el públic coincidint amb la vacances nadalenques de la canalla i no és novetat a la ciutat. Ja feia alguns anys que una pista d’aquestes característiques es muntava al carrer de Carrasco i Formiguera, a la zona coneguda com la Font de les Oques. El format rectangular de la superfície per patinar i la necessitat de tanques propicia la instal•lació de publicitat dels patrocinadors a tot el perímetre. En el cas de la pista de la plaça d’Europa, alguns dels patrocinadors manresans i bagencs de l’atracció han aprofitat el mur de l’antiga muralla per col•locar pancartes. Però, a les tanques del perímetre, queden a la vista alguns patrocinis de base de la instal•lació. Concretament, i com es veu a la foto, d’un concessionari i del diari Tribuna de Salamanca. I és que és probable que la pista vingui de lluny i, com diuen castissament, porti més bolos que la maleta de la Piquer.
Pou, capelló i cadenat
El sentit comú ha tornat al si de l’administració municipal. Després de duríssimes crítiques —sense anar més lluny la del nostre coordinador Jordi Sardans a les pàgines de la revista— per la instal•lació d’una font al Pou de la Gallina, s’ha reconsiderat l’acabat i, fa pocs dies, s’hi ha instal•lat, com veiem a la instantània, un nou barret que tapa la font. Segons el fotògraf Vert, que té l’establiment davant per davant del pou i segueix amb interès tot el que hi passa, el que han fet és, òbviament, tapar la font. Però calia un cadenat d’unes dimensions tan evidents per fixar el capelló? Si tothom sap que a sota hi ha una font que es vol dissimular... O el cadenat és perquè ningú no s’endugui la tapa? En fi, tot plegat ben curiós.
El plafó...
Per cert, seguint amb el procés de dignificació i embelliment del carrer de Sobrerroca, també s’ha instal•lat un plafó amb un vinil que reprodueix una imatge retrospectiva del Pou (concretament la que retrata una nena en una postal antiga). El plafó s’ha enganxat als baixos de l’edifici en desús que havia acollit l’establiment Drogues Levi. La reproducció és enorme i, precisament, mostra l’aspecte que tenia el monument a principis del segle passat. No hi havia font per enlloc! Un capelló com el d’ara sí. En aquest cas aixecat perquè la nena ompli un càntir d’aigua. El que, francament, no s’arriba a veure és si ja hi van instal•lar un cadenat...
...i la factura
Durant el breu període de temps en què la font del Pou ha estat en funcionament, evidentment, Aigües de Manresa n’ha comptabilitzat el consum d’aigua i ha generat la factura corresponent, l’import de la qual, segons sembla, ha d’abonar l’Ajuntament. Amb total diligència, l’empresa va trametre per correu la factura a l’escala de la redacció de la revista, contigua al Pou, suposo que per proximitat al brollador d’aigua o perquè aquesta revista té el mateix nom que la instal•lació, monument, font, deu o canonada. L’adreça que consta a la carta que vam recollir i que reproduïm escanejada —no vam obrir-la ni vam consultar a quant es cobra el petricó d’aigua de boca— és “carrer Sobrerroca S/N Font Pou de la Gallina”. O sigui, al Pou.
El ‘pleu’ de l’article
Qui més qui menys ha volgut escarnir alguna vegada un xinès que, per dificultat fonètica i no presència d’alguns sons en la llengua d’origen, és pràcticament incapaç de pronunciar cap erra, ni bategant, ni vibrant. La substitució que fan —i fem els imitadors— és canviar totes les erres per eles. En el que un servidor no havia caigut, i té tota la lògica del món, és que aquesta dificultat també esdevé dramàtica per un xinès a l’hora d’escriure en català o castellà. Tan dramàtica com mostra el cartellet que anuncia el preu d’un article fotografiat al basar xinès Zona 8 dels Trullols. Es tracta de la imitació —què us pensàveu? és una botiga de xinos— d’un material adherent que s’anomena goma eva i que, en aquest cas, és de diferents colors i brilla per la presència de “pulpulina” o, el que és el mateix, de purpurina.
La tele mana
Durant la vetllada de la Nit de Santa Llúcia que es va celebrar al teatre Kursaal el divendres 13 de desembre, els membres d’Òmnium Bages van preveure algunes actuacions al pati per ambientar l’entrada de públic i les autoritats. Com ja se sap, la presència de la televisió —TV3 oferia la primera mitja hora de l’acte en rigorós directe— sempre fa replantejar les coses sobre la marxa i anar a toc de xiulet per complir estrictament els temps. Les actuacions previstes a la prèvia eren les de l’Esbart Manresà, primer, i la del grup de Trompetes del Conservatori, que es va escapar d’un assaig general per interpretar un seguit de nadales. Els músics van arribar precipitadament per actuar abans que el públic accedís a la sala a les vuit en punt. Es van col•locar davant l’arbre de Nadal que presidia el pati i, quan anaven a començar el primer tema, un realitzador de TV3 els va demanar que no fessin soroll perquè eren a punt de gravar una entrevista amb Muriel Casals i Valentí Junyent al photocall de l’entrada. Presses, poc temps que tenien per tocar i, a sobre, castigats sense bufar durant uns minuts. Al final, però, van tenir temps d’interpretar quatre temes ben alegres i complir amb el que estava previst.
