Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Moltes persones vam brindar pel nou any amb l’esperança que sigui un any de canvi. El 2014 és l’any històric per la llibertat del nostre país i els anhels de la gran majoria de la ciutadania de Catalunya.
Fa uns dies, ens vam assabentar de l’estratègia del president Mas per seguir avançant en el suport al procés sobiranista català a nivell europeu i internacional. S’ha enviat una carta i un memoràndum als líders dels estats membres de la Unió Europea i als de fora explicant les raons que tenim com a país per haver arribat a aquesta situació i sobretot el mandat clar del poble de Catalunya, entre altres aspectes rellevants de la situació actual amb Espanya. Els hi fem saber també la data i la pregunta del nostre referèndum. Aquesta acció de pedagogia cap als suports internacionals ha contrarestat l’acció del Ministerio de Asuntos Exteriores, encapçalat per José-Manuel García Margallo en nom del govern espanyol, amb l’enviament de l’informe de 200 pàgines amb supòsits i arguments en contra del procés català a ambaixades i consolats d’Espanya d’arreu del món. Es dedueix que necessiten, per tant, adoctrinar a tothom per tenir alguns insòlits arguments sense base jurídica consistent i enfortir així la seva postura excloent, sense matisos. Ara atenció! D’aquests fets en parlaran dies i dies els mitjans, a les tertúlies i a tot arreu, fins i tot es faran travesses per endevinar si els mandataris contesten la carta del President o no. Hem de saber, i aquesta és la meva opinió, que les cartes enviades pel president Mas són un acte protocol•lari diplomàtic per posar en coneixement als nostres veïns i no tan veïns a l’exterior la situació que viu el nostre país. Més enllà d’això, no cal un pronunciament ferm ara per ara de cap país, ens conformem amb la cordialitat de l’acusament de rebut de la carta del nostre President. El seu pronunciament ja arribarà, en relacions internacionals no el podem esperar abans d’acabar el nostre procés cap a la independència. En aquest ordre de relacions, no “es mulla” ningú fins després, però sí que ens cal tenir i mantenir el terreny adobat.
Aquest és tan sols un dels primers capítols d’entrebancs que viurem aquest 2014. Ho han provat i ho seguiran fent i anirem rebent de forma continuada les “demostracions” de força i motius “per la por” de l’Estat envers Catalunya. Això, ara només és el principi.
