Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de desembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
REPORTATGE. El promotor cultural i ideòleg de plataformes com El Galliner o Tabola i també d’aquesta revista, El Pou de la Gallina, rep el premi Bages de Cultura 2013 en reconeixement a la seva tasca a l’hora de reactivar la flama social i teatral manresana.
“En Joan és d'aquelles persones que, si no hi fossin, les hauríem d'inventar. I no seria fàcil. La seva implicació, motivació, lideratge i el seu treball constant i continuat des de la trinxera el fan absolutament essencial en aquest ecosistema cultural manresà”. Ras i curt. Així defineix el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, Joan Calmet, el pedagog, promotor cultural i professor, Joan Morros i Torné (Manresa, 1954), flamant guanyador del premi Bages de Cultura 2013, concedit anualment per Òmnium Bages.
El guardonat en la seva intervemció durant l'acte de lliurament
El premi, l’acte d’entrega del qual es va fer el dia 29 de novembre, suposa un reconeixement oficial a una trajectòria de més de trenta anys vinculada a les diferents branques del món de la cultura i l’animació sociocultural a la ciutat. Escollint enguany a Morros com a premiat, el jurat que decideix el veredicte ha volgut, segons Delfina Corzán, que n’és la secretària, destacar que, tot i la crisi que sacseja el món teatral, “ el teatre Kursaal, amb el Galliner i Joan Morros al capdavant, han sabut contradir aquesta tendència i no solament mantenir, sinó incrementar la xifra d’espectadors, amb una bona oferta cultural de teatre, dansa i música digna i continuada, amb esforç i amb imaginació”.
Galliner i Kursaal, dues cares d’una fórmula d’èxit
I és que, possiblement, una de les facetes més reconegudes i celebrades de Joan Morros, sigui el seu paper de coordinador --o com a ell li agrada definir-se, dinamitzador cultural-- a l’associació cultural El Galliner, entitat nascuda ara tot just fa divuit anys amb un objectiu tan ambiciós com ben definit: establir un circuit de programació teatral estable amb seu al Conservatori i engreixar la maquinària per fer que el teatre Kursaal recuperés la seva funcionalitat i el seu esplendor, llavors ben amagats sota una capa de runes i destrucció. Dos objectius que Joan Badia, també membre del jurat, resumeix ben gràficament: “El Galliner va sorgir com una iniciativa d'un grup de persones que volien recuperar l'activitat cultural a Manresa, que semblava condemnada a una vida lànguida i de segon nivell. Es van proposar lluitar contra aquest destí fatal . I, de fet, van convertir Manresa en una ciutat capdavantera en la representació teatral”.
Una de les principals tasques que es va proposar l’entitat va culminar, l’any 2007 amb la reobertura del teatre Kursaal, conservant sols la façana de l’antic edifici i amb un interior completament renovat i a l’alçada de les sales capdavanteres de l’escena catalana. No en va, aquesta és una de les fites, si bé no l’única, de les quals el propi Morros es mostra més satisfet de tota la seva trajectòria. I no tan sols ell. Diverses de les persones amb qui ha el promotor cultural ha col·laborat al llarg de la seva vida coincideixen, també, en fer del renaixement del cèntric teatre de les seves cendres, un dels cims de la iniciativa popular manresana de les últimes dècades.
Morros entre el nombrós públic que va omplir a vessar la Sala de Plens de l'Ajuntament
Aquest és el cas, per exemple, d’Àngels Fusté, que no dubta a qualificar la rehabilitació d’aquest espai com “un petit miracle”, per obra i gràcia de la tasca constant impulsada des d’El Galliner. Miracle, aquest, que fa extensiu no només a la dimensió física de l’edifici sinó també a haver fet d’aquest equipament un punt neuràlgic i d’existència plenament justificada en l’ambient cultural local. “El Kursaal ha tingut l'encert de construir un nou relat que, sense desdir-se del seu passat, li permet presentar-se com un exemple de modernitat, d'eficiència, de proximitat a l'espectador i esdevenir un referent entre els equipaments escènics del país, especialment pel que fa a la captació i fidelització d’espectadors”, resumeix Fusté.
En la mateixa línia també s’hi expressa Delfina Corzán, que posa especial èmfasi en l’encaix d’aquest espai amb el teixit social manresà. “El Kursaal és el teatre de la ciutat i per a la ciutat”, explica Corzán, que destaca també el fet que, aquest, ofereixi “una programació estable de música i teatre”, hereva de la tasca iniciada per El Galliner en el marc del teatre Conservatori i que ha contribuït a posar en valor la capital del Bages dins el panorama artístic català. Una opinió, aquesta, que formula també el regidor de Cultura, Joan Calmet, que ubica el Kursaal en un lloc preeminent “entre els referents actuals que fan capitalitat, que fan marca Manre” ’.
No és exagerat, doncs, afirmar que aquest model ha contribuït a difondre el nom de la ciutat arreu del globus. Exemple d’això n’és el fet que el model de gestió d’El Galliner i el Kursaal, basat en la col·laboració entre els organismes culturals i el voluntariat, ha estat objecte de debat a diferents punts, tant de l’estat espanyol com ara València, Tenerife, Saragossa i Madrid i, fins i tot, a l’altra banda de l’oceà, on la rehabilitació de l’antic teatre del Kursaal va centrar una de les jornades del Congreso de Animación Sociocultural, fet a Buenos Aires (Argentina), el mes d’octubre del 2011.
Joan Morros amb la resta de premiats de la vetllada i les autoritats
Lluny dels focus i el teló
Més enllà d’aquesta vinculació al teatre Kursaal, l’activitat sociocultural de Joan Morros ha inclòs altres iniciatives. Iniciatives, aquestes que es remunten, recorda Morros, fins a la seva més tendra infantesa. “Tot em ve de ben petit, amb poc més de 12 o 13 anys, de la mà del meu pare vaig tenir la sort de viure l’activitat sociocultural de la Sala Loiola. Així va ser com m’hi vaig anar introduint”, explica el també professor de l’IES Guillem Catà. Més tard, arribarien altres iniciatives com els grups Rialles i Tabola, per a la dinamització i l’organització d’espectacles adreçats al públic juvenil. Entorns, aquests, en els quals també hi formaria part Ramon Fontdevila, que seria regidor de Cultura manresà durant els anys del tripartit municipal. Evocant aquesta etapa, Fontdevila recorda els inicis de Tabola com “una història d’entusiasme”, amb Joan Morros com a pal de paller. Allà, subratlla, “vaig aprendre a treballar en equip, amb una mirada diferent de la meva tradició associativa: associacionisme, sí, però actiu”.
A part de Tabola i Rialles, Joan Morros també ha deixat la seva empremta en altres àmbits, com ara en la plataforma Bloc, que durant anys fou l’encarregada de la programació de concerts a la ciutat i la creació d’aquesta revista, El Pou de la gallina , habitual dels quioscos manresans des de fa vint-i-sis anys. Tot plegat combinat amb una activitat professional desenvolupada a cavall entre el negoci familiar, la impremta Copygràfic, i la seva tasca docent als instituts Lacetània i Guillem Catà, tant en l’àmbit de l’atenció juvenil i sociocultural com en matèria tecnològica; camp, aquest, en el qual Morros és llicenciat en enginyeria tècnica de telecomunicacions.
Una feina social i cultural terriblement activa i atrafegada que, no obstant no li ha impedit compaginar-la amb la vida purament personal, això sí, amb la plena complicitat de l’entorn més proper. ‘Les hores que dediquem a una entitat o associació , van en prejudici de la dedicació a la família, però en el meu cas, la Dolors amb qui estic casat des de fa 36 anys, ha entès i acceptat sempre la meva dedicació a treballar per millorar culturalment la ciutat’. Una manera de compartir espòs amb una altra ‘amant’ exigent però agraïda com és la promoció de la vida cultural a la ciutat i amb la que, segons sembla, la relació encara va per llarg. I és que com coincideixen la majoria de consultats per aquest reportatge, el premi Bages de Cultura 2013 no és tan sols un reconeixement a la feina feta durant aquestes dècades sinó que, també, busca ser un estímul per mantenir ben alta una motivació de la que acaben gaudint tots els manresans i manresanes.
