Cinc milions per a l’estació de l’oblit

Es veu que la venda de bitllets per anar amb tren d’alta velocitat des de Barcelona fins a París va molt bé. La connexió ferroviària moderna cap a Europa és un avenç important i contrasta amb el funcionament de rodalies, el regal enverinat que va traspassar Madrid al Govern de la Generalitat que no va ni amb rodes. Al retards i als problemes a les vies, recentment s’hi ha sumat les vagues i els problemes laborals. Un altre panorama que contribueix a convertir el transport públic del país en un recurs massa de tercer món i anacrònic per confiar-hi a l’hora de desplaçar-se amb garanties per la geografia del país. En conseqüència, molts —bé, els que encara s’ho poden permetre tot i el cost dels carburants— continuen optant pel cotxe particular que, malgrat les cues, és més fiable que el tren si es vol arribar a una hora decent a la feina.

La notícia de la inversió d’uns cinc milions d’euros a l’estació de Manresa es mitiga i queda ràpidament colgada entre el guirigall habitual del funcionament de Renfe. És clar que, amb aquest pressupost, a Manresa ja podran fer un edifici supersònic. No costarà gaire rentar la cara de l’estació de l’oblit permanent tenint en compte que ara fa pena i no s’hi pot ni fer pipí. De tota manera, ja ens explicareu quin sentit té construir la gran estació si la connexió amb la capital és tant o més lenta que fa un segle i anar cap a l’interior del país és endinsar-se a l’Oest americà. No en va la gent anomena el comboi que va cap a Lleida lo borriquero ja que els usuaris, històricament, hi han viatjat, a causa de la lentitud i l’estat dels vagons, en condicions semblants als caps de bestiar que desembarquen a cooperatives agrícoles i ramaderes com la de Guissona. Això sí, potser podrem vendre l’equipament com un nou pol d’atracció turística fent triangle a la ribera del riu amb la Seu i la Cova. Tot segui per enaltir l’esperit manresà.

Il·lustració: Joan Manel Gabarró