Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de desembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Comerç (dia)crític
No serà des d’aquest espai des del que recomanaré quins han de ser els preceptes per revitalitzar el comerç de la ciutat. Ara, en tot allò que es diu promoció econòmica, molt em temo que encara cal fer molta feina. Els meus preceptes, en aquest cas, es limitaran a fer complir les regles de l’ortografia en català que, si bé algú pot considerar accessòries, a d’altres ens semblen bàsiques per promoure qualsevol iniciativa en una ciutat normal d’un país normal. Així, reproduïm aquest mes un dels expositors urbans fixos de Manresa Comercial que hi ha instal•lats a punts com la plaça de Sant Domènec o el Passeig a l’alçada de l’entrada al Centre Cultural del Casino. El lema per a l’estació vol ser encisador: “Dona’t un caprici i gaudeix de la tardor en els nostres establiments”. Tampoc no jutjaré la qualitat de l’eslògan. El que sí que cal subratllar és que la forma del verb donar en aquest cas ha de portar un accent diacrític: “dóna”, per tal que es distingeixi del substantiu dona (femella, per entendre’ns). Val la pena tenir cura perquè el rètol en qüestió és de dimensions considerables i, com deia, està repetit en diferents punts.
Un llarg traspàs
Segons m’informa una veïna comuna assídua a la granja el Suís del carrer de Sobrerroca, la històrica propietària de l’establiment s’ha jubilat i ha traspassat el negoci amb voluntat de mantenir la clientela i continuar amb la tradició de familiaritat i cordialitat en el tracte. Tant és l’afany de l’antiga mestressa per mantenir l’estil que la veïna em comenta que ja fa dos diumenges que la troba asseguda a la taula del costat de la caixa rebent els clients coneguts i asseient-se a les taules per explicar-los que s’ha retirat, però que la granja ha passat a les millors mans possibles. La meva informant m’indica que no sap si la tasca obeeix més a una tàctica de fidelització comercial o a l’enyorança irreprimible de passar hores i hores al local fent-la petar amb els clients. En tot cas, tot sigui per al bé del negoci.
El jurat també concursa
M’expliquen que en la cerimònia de lliurament dels premis Bages de Cultura —que enguany van reconèixer la tasca de Joan Morros— i Lacetània, l'Orfeó Manresà hi interpreta cada any la cançó guanyadora del guardó atorgat per la Fundació Orfeó Manresà 2012 de l'any anterior amb la presència a la sala de plens de l'autor de la composició. Aquesta vegada es tractava de l'obra Cançó a Mahalta però el compositor no hi va poder ser perquè tenia molta feina. El personatge en qüestió era Pedro Pardo Bañeres, membre del jurat del programa Oh Happy Day, de TV3, que, segons va comunicar a l'organització, estava abocat de ple en la recta final del concurs de corals que els telespectadors podran veure aquest desembre.
La corbata del Morros
Com us deia, enguany el premi Bages de Cultura es va lliurar –i molt merescudament– a l’amic Joan Morros, que després de la glossa del també amic i membre de la redacció d’aquesta revista Josep Maria Oliva, es va adreçar emotivament al públic que omplia la sala. Una de les parts més disteses del seu parlament va ser la que feia referència a “si duria corbata o no” i com va demostrar visualment la duia, però a la butxaca. Doncs, bé, no em puc estar d’ensenyar-vos una foto de l’any 1983 que prova que l’ànima del Kursaal sí que n’ha dut alguna vegada, de corbata. La imatge és extreta del blog personal (http://tomba-que-gira.blogspot.com.es/) de Ramon Fontdevila, excompany del Joan a Tabola, exregidor i company d’aquesta casa. La foto correspon al moment en què els membres de Tabola –a la foto també hi apareixen Montse Puig, Albert Solé i Pel Garcia, entre altres– simulaven un congrés "de l'Atlàntida". Es veu que totes les corbates eren deixades, és clar!
La família Amat a la ruta literària
El dia 30 de novembre, Òmnium va estrenar la primera ruta literària per Manresa, creada per l'escriptor Llorenç Capdevila, col•laborador habitual en les pàgines de cultura d'aquesta revista, i la trentena de participants va tenir una sorpresa inesperada. En plena Plana de l'Om i quan es llegia un text de Joaquim Amat-Piniella al•legòric a la farmàcia Esteve va aparèixer el fill de l'escriptor; Marcel Amat, que resideix a la Sénia i que juntament amb la seva esposa feien també una ruta per la ciutat, l'endemà d'haver assistit al trasllat de les despulles del seu pare al cementiri de Manresa. Una trobada casual però plena de contingut.
