Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de desembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Il·lustració: Laura Estrada
El caganer és una figura simpàtica que no pot faltar en cap pessebre nadalenc. Des del primer pastoret caganer ençà, aquesta figura ha pres formes i identitats variadíssimes. En aquests darrers anys han prodigat els polítics i els futbolistes, però al mercat de Santa Llúcia també hi trobareu el Tintín, Gandhi, Einstein, els castellers i, aquest any, com a novetats, el Papa i la Moreneta. Això darrer no ha agradat gens a l'associació E-Cristians, que ja ha anunciat que interposarà una querella contra l'empresa Caganers.com de Torroella de Montgrí. Consideren que atempta contra el més elemental respecte a les creences religioses. També la Conferència Episcopal Tarraconense ha emès una nota oficial en què lamenta la utilització de la imatge de la verge com un element grotesc, que fereix la sensibilitat de les persones «religioses i educades». Finalment, el prior de Montserrat hi ha afegit la cirereta en afirmar que «la figura del caganer és una derivació del mal gust».
De bon gust, en canvi, deu ser tota la imatgeria relativa als martirologis i altres monstruositats que envaeixen bona part de l'art religiós. Només cal fer una ullada a algunes pintures murals, capitells i gàrgoles d'esglésies, on veiem sant Llorenç rostint-se a la graella, Santa Llúcia oferint en safata els propis ulls, el cap decapitat i emplatat de Sant Joan Baptista... Els que consideren ofensiva la imatge d’una persona fent allò que tots els humans fem des del néixer, no troben gens ofensiu que a una noia de tretze anys, anomenada Eulàlia i patrona de Barcelona, se la representi essent assotada, amb la carn esqueixada amb ganxos, damunt un llit de brases, amb els pits tallats, ruixada amb plom fos i, després d’haver-li fregat les nafres amb pedra tosca, se l’entafori dins una bóta plena de vidres, se la faci rodolar pendent avall, se l’aboqui dins un pou de calç, se la cremi i se la crucifiqui, no sense abans haver-la cobert de puces perquè la piquin ben picada.
