Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de desembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Il·lustració: Maria Picassó
En ser la darrera barrinada de l’any, des de la butaca d’en Voltaire, a fe de Déu que us ben prometo que en tenia pensada una altra, però les malifetes del nostre partit de govern estatal, un partit d’ordre, al qual agrada el pensament únic, amb un ADN i una conducta que expressen els efectes secundaris de mamar del franquisme, m’han fet canviar de tema.
Mentre per aquests vorals estem pendents del debat identitari i sobiranista, des de l’estat ens tornen a preparar una colonoscòpia legal: el “Proyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal”.
Un projecte que és un retorn al passat, sense cap necessitat de màquina del temps. Amb la capacitat de legislar a la mà, ens volem fer passar gat per llebre; amb l’excusa que el tribunal d’Estrasburg obliga a aplicar les lleis tal com les tenim publicades (complir la llei) i amb la barreja mediàtica de posar al mateix sac penats per motius diversos, ens preparen per acceptar com a justes mesures tals com: “la presó permanent revisable”. La condemna quasi perpètua emparada en una avaluació psiquiàtrica d’aquelles persones en les quals es preveu una alta probabilitat de cometre en el futur delictes d’especial gravetat. Com si els psiquiatres tinguessin una bola de vidre per endevinar el futur.
Psiquiatritzar la societat! Quin perill. Per cert, el condemnat pel crim de les noies d’Alcàsser, en sortir lliure, porta en la seva jaqueta "
best wishes"; és clar que amb el nivell d’anglès que hi ha ni s’han assabentat del que vol dir la frase! Podria ser que ni el mateix condemnat ho sàpiga. Les conductes alterades i del mal no tenen per què tenir una explicació psiquiàtrica, ni ser modificables.
Els perills d’una legislació deficient i d’un altre desgavell: la llei de seguretat ciutadana. Bones festes i pensem que algun psiquiatre com el difunt López Ibor buscava desviacions a
“los rojos y separatistas”.
