Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de desembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mai prou ben ponderats germans i germanes, el mateix divendres que començava el Gran Recapte promogut pel Banc dels Aliments (la caritat cristiana que no falti, per l’amor de Déu!) alguns comerciants havien proposat instaurar a Manresa el Black Friday, que celebren els americans després del conegut Thanksgiving Day (dia d’acció de gràcies). Tot plegat com si la plaça de sant Domènec fos Times Square i el carrer d’Àngel Guimerà la cinquena avinguda novaiorquesa. Que Déu em perdoni, què ens està passant? La revitalització del comerç ha de passar, necessàriament, per l’adopció pel broc gros de tradicions foranes a cor què vols. No n’hi ha prou amb el Pare Noel i el Halloween que ara hem d’inventar-nos més noms estranys coses per dir que obrim el diumenge? Cenyim-nos a les tradicions i busquem altres solucions, per Déu. Tot i el desinflament comercial, Nostre Senyor sap que la fira de Sant Andreu està ben consolidada a la ciutat i que és una bona ocasió per obrir la persiana i anar fent bullir l’olla de cara al balafiament nadalenc. No cal instaurar, com s’ha fet, un Shopping Day
amb lletres ben llampants i
demodé amb l’objectiu d’alterar la tradició històrica de fires i mercats.
Com bé sap l’Altíssim, vivim una època de contrastos. Mentre uns volen vendre moda de
prêt-à-porter (continuem amb els préstecs lingüístics) d’altres fan mans i mànigues per vestir-se i menjar un plat calent. A fe de Déu que el capitalisme salvatge s’imposa i sembla que l’única sortida de la crisi és gastar i gastar per evitar que l’hàmster que fa girar la roda dins de la gàbia no pari de donar voltes i més voltes. I al botiguer, tot sigui dit, li costa poc importar qualsevol iniciativa forana per treure’n el màxim rendiment. Per tant, després de la Shopping Night i el Shopping Day ja no m’estranyarà gens que promoguin la Shopping Afternoon (dedicada als jubilats), la Shopping Morning (enfocada, per exemple, als aturats) i el Shopping Weekend que podria consistir en una gimcana per totes les botigues en què caldria demanar el preu de dos articles i prometre que ja es passarà quan comencin les rebaixes. No sé pas si aquestes idees o les que ja s’han implantat incentiven o no el consum. L’únic que sé és que, com en el dia a dia a la parròquia amb els fidels, la llum de l’Altissim pot ser molt potent i diàfana –com la dels aparadors i les llums nadalenques–, però si no hi ha fe –i quartos!– i altres necessitats vitals fan forat, el responsori espiritual –com el del consumisme desenfrenat– esdevé tan sols una anècdota.
Il·lustració: Aida Cantero
