Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de novembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
DE LA SENALLA AL PLAT. Hem passat el dia de Tot Sants i la castanyada. Tot i que aquest any no sembla que sigui ben bé així, l’arribada de la festa i les castanyes ens confirma que l’estiu s’ha acabat definitivament.
La castanya ens enganya!
Dins una closa d’eriçó
i protegida amb noble fusta
s’hi amaga un tresor
que no es menja, es degusta!
El fred comença a fer-se notar, els arbres deixen caure les fulles i la terra descansa i deixa d’aportar fruits en abundància. No és estrany, doncs, que antigament s’associés aquesta època amb un moment de transició, de record vers els que ja no hi són. La família es reunia i menjava castanyes a la vora del foc, tot reservant un plat buit a taula, encenent espelmes o deixant un llum obert a l’entrada de la casa, en record als familiars difunts i per mostrar-los el camí per tornar, temporalment, amb els de casa. Els avantpassats eren considerats com a protectors de la família i de la llar. Ara la relació de la societat amb la mort sembla haver canviat, és més fàcil banalitzar-la a través de personatges fantàstics que fan por, com ara morts vivents, esperits o fantasmes, bandejant per complet el sentit sagrat dels avantpassats. És així com es va introduïnt aquesta festa centreeuropea anomenada Halloween.
Però tornant a la nostra castanyada, cal dir que sembla que el castanyer va ser portat pels romans de la zona del Caucas i de la Mediterrània Oriental, però no va ser fins al segle XVIII que es popularitzà a Catalunya. Es diu que, en la vigília de Tot Sants, els campaners tocaven a morts durant tota la nit i per recuperar-se de tal esforç es nodrien d’aquest fruit tan energètic, tot regant-ho amb un raig de moscatell o mistela. De mica en mica aquest costum es va anar estenent per tota la gent del poble i va arrelar aquesta tradició que fins ara encara perdura. Deixant de banda la seva història, com a aliment, què ens aporta? Doncs la castanya és un fruit sec molt energètic, a causa del seu alt contingut en hidrats de carboni, però en canvi és dels que menys greixos conté. A més el seu contingut en àcid fòlic la fa molt indicada per a embarassades. A Catalunya, les principals zones productores de castanyes són al nord-est: Guilleries-Montseny, Corredor-Montnegre, Empordà i Garrotxa. Però també trobarem castanyers a la serra de Prades. Un animem a cuinar-les i a tastar-les amb aquesta recepta. I recordeu-vos sempre, a la vigília de Tot Sants, d’amagar-ne algunes als raconets de la casa!
Pollastre rostit amb castanyes
Ingredients per a 4 persones: un pollastre sencer tallat a quarts, dues cebes, 24 castanyes, dos grans d’all, una cullerada de ras el hanout (barreja d’espècies marroquí), sal, pebre, oli d’oliva, 100 g de sucre i 100 ml d’aigua.
Elaboració: Per al pollastre, l’untem amb la barreja de l’oli i el ras el hanout i l’introduïm al forn preescalfat a 185 graus, durant uns 20 minuts. Passat aquest temps, hi posem la ceba durant uns 15 minuts més. Als últims 5 minuts hi afegim el brou de pollastre. Les castanyes les farem bullir durant 7 minuts i transcorregut el temps les escaldarem. Un cop ben fredes, les pelem. Fem un almívar tant per tant, és a dir, mateixa quantitat de sucre que d’aigua. Un cop arrenqui el bull li posem les castanyes pelades i ho deixem coure uns 7 minuts més. En acabat, traiem del caramel i emplatem.
