Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de novembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CULTURA-TEATRE. Dijous 14 de novembre i en motiu de l'any Espriu, la companyia
Faig Teatre va escenificar una adaptació teatral de textos de Salvador Espriu al Kursaal.
Aprofitant el que queda d’aquest any que commemora el centenari del naixement de Salvador Espriu, la companyia Faig Teatre va venir al Kursaal. Malgrat que fou entre setmana, a les nou del vespre i la temperatura del carrer era de tretze graus, la Sala Petita era plena a vessar de gent jove i no tant jove, de gent dedicada a les lletres i de gent que no. Sigui com sigui, i amb públic de tota mena, Espriu va penjar el cartell d’aforament complet.
Organitzat per Faig Teatre i amb el suport del Col·lectiu Desvalls i MEES, en poc més d’una hora la funció va escenificar contes del recull “Ariadna al laberint grotesc” (1935). L’espectacle, dirigit per Lluís Calderer, va ser estrenat ja l’any 1999 en un cicle coordinat pel Cine Club. La tria dels contes va ser feta amb l’objectiu de donar al públic una visió irònica, satírica, fins i tot ridiculitzant, del que entenem per societat catalana. Aquests contes, tot i ser publicats per primera vegada el 1935, encara conserven l’essència espriuana que permet a l’espectador de 2013 situar-se en una visió del país al segle XX i alhora veure’s portat a ell mateix al segle XXI al ridícul més carinyós .
Assistim, amb “Teoria de Crisant”, al monòleg de Crisant Baptista Mestres, conegut i valorat per pronunciar una sentència exacta davant de cada cas i persona: ho exemplifiquen sentències com “ets el millor”; o bé presenciem la mort a “Conversió i mort de Joaquim Federal”, convertit al cristianisme just abans de morir gràcies a una enganyifa que no s’aguanta per enlloc. La tria de tots dos contes és molt encertada, podríem dir que gairebé semblen escrits amb objectius escènics –en el primer cas un monòleg teatral i, en el segon, un diàleg amb acotacions de l’autor.
Companyia 'Faig Teatre'
Però dur a escena aquest recull de contes de Salvador Espriu no ha d'haver estat fàcil, ja que si llegim el text de seguida ens adonarem que presenta diferents nivells de significació i un ús de la llengua molt acurat ja pràcticament inexistent i, per tant, l'audició, nua, resulta difícil sense el suport textual. En aquest sentit, cal fer notar l’esforç per part dels actors –Teti Canal, Guillem Cirera, Joan Cirera, Mireia Cirera, Pep Garcia-Pascual i Anna Selga– per fer palès l’imaginari d’Espriu a l’escenari i la dificultat davant la qual s’ha pogut trobar el públic.
L’actuació va culminar amb el poema “El meu poble i jo”, de Cançons d’Ariadna (1949). Un poema cantat amb molta força, només amb una llum blanca que il·luminava els cossos dels sis actors i que culminà amb els versos: “Ens alcem tots dos / en encesa espera, / el meu poble i jo.”
