Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de novembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Il·lustració: Laura Estrada
Als trenta-nou anys de la mort de sant Ignasi, s'iniciaren les informacions jurídiques en ordre a la seva canonització. Un dels prodigis atribuïts a la intercessió del pare Ignasi és el miracle conegut com a resurrecció de la gallina. Segons consta en una de les presentalles efectuades als jutges remisorials, una noia de 14 anys, Agnès Dalmau, duia una gallina que li havia encomanada la seva madrastra. Havent-se deslligat casualment l'animal, es precipità al pou i s'ofegà. La nena començà a plorar i sanglotejar, temorosa del càstig de la madrastra. Llavors, l'Agnès invocà fervorosament el pare Ignasi, demanant-li que l' alliberés del càstig inevitable. Amb la més gran de sorpreses, la noia va assistir a la resurrecció de la gallina. El fet cert és que la gallina no solament va sortir del pou sana i eixuta, sinó dotada amb el do de la parla i la incontinència verbal. Una gallina parladora, d'entrada, fa gràcia, però quan passen les hores i els dies i no calla, tanques els ulls i te la imagines guisada amb bolets. I així hauria acabat els seus dies si no hagués estat per la compassiva Agnès, que una nit, d'amagat de la madrastra, va tornar-la al fons del pou. Al cap d'un moment, però, l'animal ja es trobava de nou entre els humans, perforant els passants amb la seva xerrera, refistolada al brocal del pou. Ella mateixa havia après a invocar el pare Ignasi, que al cap d'uns anys ja era sant, d'aquí que el miracle guanyés en generositat, ja que a partir de la tercera resurrecció havia adquirit a més la capacitat d'allotjar-se en carcasses humanes a través de les quals cloquejava a tort i a dret, fins que la persona en qüestió l'expulsava per la boca pou avall. D'aquí que fa unes dècades es cobrís la boca del pou amb un barret metàl•lic que impedís la sortida de l'animal, que no deixava però de fer la guitza als veïns a través de la reixeta. Aquesta, i no cap altra, ha estat la raó per la qual l'Ajuntament ha decidit encastar-hi una pica massissa d'alumini, amb un pitjador d'aigua per mantenir la gallina permanentment afònica, per bé que, després de tant de temps, hi ha qui assegura que el virus de la gallina garlaire ja es troba massa escampat.
