Que ningú no se’ns esveri:
tenim el Pou reformat,
vull dir Pou de sant Ignasi,
una joia del veïnat.
Se li veuen les entranyes
i està ben il•luminat,
i perquè avui les gallines
no caiguin dins al forat
hi han col•locat un vidre
que permet ser trepitjat.
DeI vell brocal que hi havia
sobreposat al carrer,
els tècnics van preguntar-se
i d’això què n’hem de fer?
I ja tenim la resposta:
una font que du merder
perquè no porta la tapa
que el feia ser més auster,
i és que avui amb les reformes
costa molt de quedar bé.
L’han transformat en fonteta
d’on en surt un rajolí
d’aigua fresca i regalada,
que fa de molt bon pair.
Els veïns que ara protesten
voldrien que hi ragés vi?
Ai, si tornés sant Ignasi,
l’home del sac i el topí,
el pou reconeixeria
si no és com el d’ahir?
No té nena ni gallina,
ni gall que canti al matí.
Ben segur que el de Loiola,
si tornés avui aquí,
sense un euro a la butxaca
i amb bastó de pelegrí,
un bon glop d’aigua hi faria,
i ens diria: “C’est joli,
pro de les vostres disputes
no em doneu la culpa a mi.
Sala malicum, bon dia”,
i seguiria el camí.
