«Es tracta d’agafar aquesta democràcia representativa que està fent aigües i passar a una democràcia participativa»

per Núria Closas, 17 d'octubre de 2013 a les 13:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 d'octubre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
EMPRENEDORIA. Marc Serra, bomber i enginyer de camins, va crear juntament amb el seu germà Ignasi Serra, informàtic, un portal web que permet consultar l’opinió sobre diversos temes a les colles d’amics, als membres d’una entitat o a la ciutadania. Llegeix l'entrevista ampliada de We decide, un parlament virtual, la xarxa social per prendre decisions.
 
We decide, era una idea latent que sempre havies tingut al cap. Què va fer que decidissis dur-la a terme?

Veure que la feina anava de baixada i que el sistema només fa que empitjorar i que ningú fa res. El fet de tenir fills també m’ha fet pensar més en una previsió de futur, fer alguna cosa perquè no les passin tan magres.

L’empresa té un fons moral...
Som més una ONG que una empresa, el model de negoci que hi ha a darrere és molt flaquet. Ho hem muntat com una empresa perquè volem tenir marge de maniobra i gestionar-ho com una empresa. Els nostres ingressos els plantejàvem amb què els ajuntaments utilitzessin el nostre servei, però costa que en vegin la necessitat.

 
La finalitat principal no és aconseguir viure d’això doncs?

La primera finalitat és intentar canviar el sistema, d’una forma que no sigui traumàtica, que sigui fàcil i efectiva. Es tracta d’agafar aquesta democràcia representativa que està fent aigües i passar a una democràcia participativa.

Això és el que permet We decide.

Fins ara, per què l’alcalde no demanava més sovint les coses a la gent? Doncs perquè no era viable. No pots fer reunions de 2.000, 5.000 o 20.000 persones cada 15 dies, perquè no és viable. Però i si ho fos? Si tu poguessis demanar l’opinió a la teva gent d’una manera còmode, fàcil, fiable i com Déu mana? Per què no fer-ho?

De global a glocal?
 
El canvi anirà de baix cap a dalt. Està clar que tot estar tan enquistat i tan encarcarat, que si hi ha algun canvi és perquè la gent de baix comencem a reclamar que ens deixin participar.

Alhora també reclama molta responsabilitat ciutadana.

La gent es passa tres hores criticant al bar, doncs que s’hi passi mitja i la resta votant i reclamant al seu alcalde, perquè ara poden. Fins ara no sabíem com fer-ho, però ara ja no l’he de delegar a ningú, la meva sobirania és meva.

Es podria dir que We decide permet fer ‘mini-referendums’?

Sí... Sí. En el fons la democràcia participativa va d’això, de trobar temes que no estan marcadament clars del que s’ha de fer i demanar. No cal que la gent es faci càrrec de la part tècnica, ni el dia a dia, ni de la gestió, però ha de decidir la direcció del rumb de cap on va la ciutat o el poble.

Seria possible que es pogués fer un referèndum per si Catalunya vol ser independent o no, a través de We decide?

Es podria fer. Faltaria molt suport per part de les institucions, un conveni molt clar entre elles i We decide: tu em deixes les dades i jo faig la consulta.

Què aporta We Decide a diferència del doodle o de les enquestes que es poden fer pel facebook?

Una votació mal feta de què et serveix? En un doodle pot votar qui vulgui i amb tantes opcions com vulgui. Ha de ser alguna cosa fiable, que no puguis votar més d’un cop, que sigui secret. A les enquestes dels diaris, per exemple, qui hi entengui una mica, borra les cookies i pot votar dos cops, és falsejable a la primera.

Com controleu que voti qui ha de votar?

En tenim molts de mecanismes de control. El DNI, el codi postal... però qui fa la consulta ha de saber qui és la seva gent. No pots demanar i no saber a qui consultes. Per exemple, si un poble vol fer una consulta només a les persones d’aquell poble, ens haurà de dir qui són aquelles persones.

I després?

Això forma part d’un sistema complex, però que funciona bé amb l’ajuda de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC). Davant d’una votació agafem les dades de la persona que vota, les passem a l’AOC, l’AOC les contrasta amb el padró municipal i si viu al poble, podrà votar.

Quin tipus de preguntes us heu trobat que fa la gent?

De tot. Des de “a on anem a sopar?” i “què li regalem a l’avi?” a decisions que pren l’Assamblea Nacional Catalana. Com que treballen arreu del territori és una eina que els va bé per decidir coses amb confidencialitat. També hem fet preguntes nosaltres per millorar We decide. El propi sistema ens ajuda a millorar.

Quan s’ha d’estar registrat i quan no?

Hi ha dues tipologies de pregunta: els CIDES, que són per fer les preguntes amb més rigoristat i fiabilitat i que t’has de registrar, i els RAPIDCIDES, que és per prendre decisions més ràpides. Per tant, la pregunta segurament no estarà tan ben plantejada i qui voti, si ho sap fer, podrà votar més d’una vegada.

A banda d’aquests, també hi ha quatre tipus de CIDES.
 
També hi ha els CIDES Assemblea, que és com si estiguéssim fent una reunió on tothom pot proposar i dir el que vulgui. CIDES Referèndum, que qui planteja la proposta i qui planteja les respostes és una persona en concret i la resta vota. CIDES llistes obertes i votacions clàssiques, un sol vot per una sola qüestió.

 
Marc Serra, fundador de We decide Foto: Marta Vidal

FITXA
Nom : We decide, la xarxa social per prendre decisions.
Emprenedors
: Marc Serra, Ignasi Serra.
Idea: una idea latent des de fa anys
Data de creació : febrer del 2012.
Sector:
xarxes socials, presa de decisions.
Públic:
qualsevol persona que tingui ganes de demanar la opinió a la seva comunitat.
Xarxes socials
: www.wedecide.cat , @wedecidenow, www.facebook.com/wdecide
Arxivat a:
Gent, EMPRENEDORIA



Participació