Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de maig de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
SALUT. Obrim un cicle dedicat a la Psicologia i a l’anàlisi dels conflictes socials i quotidians des de la perspectiva d’aquesta ciència social que desgrana la conducta humana tant indivdualment com col·lectivament. No en va, l'una és conseqüència de l'altra i viceversa.
Abans de res, volem agrair als responsables d’aquest Pou digital per brindar-nos una oportunitat en aquest petit espai que dedicarem periòdicament a la Psicologia, que és allò que ens mou i ens apassiona. Esperem que aquest nou camí porti el lector, en la mesura del possible, a conèixer una perspectiva actual sobre aquest paradigma i com es poden explicar diferents esdeveniments socials, conflictes personals, etc., que per desgràcia s'interposen en les nostres vides.
En el cas d’aquest article, la nostra primera edició, hem decidit fer un petit incís sobre el que és realment avui en dia la Psicologia i deixar a un costat la visió tòpica que fa que entenguem aquest camp únicament com a algú tombat sobre un divan mentre l’analitzen, com feia el molt honorable
Sigmund Freud. Això, per sort o per desgràcia, queda molt enrere, encara que segueix havent-hi seguidors d’aquest corrent.
Freud, el pare del psicoanàlisi, i el francès Gustave Le Bon Fotos: Wikipedia
Així doncs, entendrem els fenòmens socials com els moviments i manifestacions des d'un punt de vista social i comprensiu. No pas des de l'individu, com es feia antigament, culpant la “massa social” de manca de sentit comú, com apuntava, per exemple, el psicòleg social francès
Gustave Le Bon.
Segons la nostra opinió, res neix del no-res i cap pensament es dissol en conjunt. Tots tenim les nostres idees i sabem el que volem, ningú no ens imposa res a la nostra ment. Aquesta és lliure. Per tant, si els moviments sorgeixen tampoc no és sense explicació, sinó per un malestar social i un context on els discursos dominants i les relacions de poder els provoquen.
En aquest sentit, els problemes individuals de la ment, altrament anomenats patologies, no neixen del buit. Sí que poden ser problemes biològics, però aquests, en la majoria dels casos com en la depressió, poden ser superats amb certs pensaments i conductes que ajudin a compensar, per exemple, un dèficit en els neurotransmissors. Aquests es poden compensar amb una reconstrucció cognitiva o, en el sentit més col·loquial, amb el pensament positiu. No és fàcil, però sí possible. Es tracta d’intentar buidar el “bol” dels pensaments negatius per, a posteriori, omplir-lo de positius. Aquest procés, tot i semblar utòpic, si es duu a terme amb ajuda de professionals, pot ser més eficient que moltes medicines. I sense efectes secundaris.
Per altra banda, i seguint amb l'apartat de les conductes, estem obligats a parlar sobre la recerca de la clau que obre la porta de la felicitat. Que ningú no es pensi que vivim cicles de felicitat, sinó moments. És la suma d’aquests la que ens porta a afirmar que som feliços. És que per ventura sabríem o gaudiríem d'aquests moments sense conèixer els contraris? Bé, doncs fer simplement allò que ens agrada (que ens aporta moments de felicitat) pot apujar el nivell dels nostres neurotransmissors i obtenir, en conseqüència, millors resultats que certs tractaments.
Per ara, només ens queda acomiadar-nos. I afegir que, per descomptat, estarem encantats de rebre suggeriments sobre temes en el quals puguem trobar explicacions. Sempre que, òbviament, això sigui possible. Feu-nos-les arribar a
elpou@elpou.cat
Salut i Psicologia!
