Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'octubre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
ENTREVISTA. David Guapo va aterrar al Kursaal de Manresa el cap de setmana passat i va contagiar la seva energia i bon humor a una platea plena fins la bandera. Nascut a Castelldefels, el conegut programa El club de la comedia el va catapultar al màxim ressò mediàtic a escala peninsular a través de les xarxes socials.El riure es pot considerar un plaer a l'abast de tots, però... i si a més fos el teu treball? Clar que l'artista neix, no es fa, però poder guanyar-te la vida fent riure als altres i, alhora, a tu mateix és el somni de qualsevol. Tot i així, com tots sabem, els somnis, somnis són, i la professió de còmic o monologuista no és per a tothom. Es tracta de persones amb encant natural que, més que ser el graciosos de la colla, tenen molt carisma.
Així va arribar David Callejón el 31 de gener de 2011 al Club de la Comèdia, programa d'humor de La Sexta. Ningú coneixia aquest noi amb riure contagiós i aparença despistada. Aquella mateixa nit, va arribar a ser "trending topic" a Twitter i l'endemà tothom parlava d'aquell xicot graciós i guapo... de cognom. Així és David Guapo. El creador d'èxits com "tkm amr meu".
Ha col·laborat en programes de televisió com El Hormiguero o Buenafuente i va esdevenir el noi que s'inventava cançons a l'ESPAI de ràdio Ja et dic. Després d'abandonar la seva vida com a cantautor, finalment, David s'ha decidit a tornar a "la seva professió d'origen": l'humor. Gràcies a les teves actuacions musicals vas aconseguir la fama com a còmic. Ho vas buscar o va ser casualitat?
Va ser de casualitat. Realment mai no em vaig centrar en cap de les dues coses. Realment sóc un músic graciós o un graciós que fa música.
Com vas descobrir el teu costat més còmic?
No crec que sigui una cosa que es descobreixi. Es porta a dins. Mai m'he plantejat si sóc graciós o no.
Quin és l'orígen del nom: David Guapo?
Crec que jo no vaig triar el cognom "Guapo", sinó que "Guapo" em va triar a mi.
Haver conegut a Berto Romero va ser clau en el teu desenvolupament com a humorista. Explica una mica com va anar...
Crec que no va ser clau en el desenvolupament com a humorista. No ho diria així, perquè quan el Berto em va conèixer jo ja feia carrera d'humorista. Tot i així, si que la trobada amb el Berto va ser un punt d'inflexió i va ser clau en la meva aparició a la televisió. Ell va ser el primer que em va donar l'oportunitat de treballar-hi i ho vaig aprofitar.
El cantant i oòmic David Guapo Foto: Meriendacena Producciones
Consideres que ser còmic és una cosa innata?
Si no neixes graciós pots arribar a ser-ho. Però crec que és una cosa que es porta dins.
La teva vida és divideix entre el món de la comèdia la música. Què t'aporta la música? I la comèdia?
Més que dividir-se, crec que la meva vida està formada per totes dues coses i conviuen molt bé. De fet, crec que el propi monòleg, encara que no sigui cantat, té molt ritme per sí sol.
Has estat en programes com El Hormiguero, El club de la comedia o Buenafuente. Quina diferència hi ha entre actuar davant de milers de persones i actuar en un teatre?
En realitat, quan actues a la televisió ho fas per a molta més gent. La diferència amb el teatre és que arribes a una major audiència. Però, per mi, no n'hi ha cap perquè soc el mateix David.
Què ha de tenir un monòleg per ser graciós?
Riure.
De tots els humoristes amb qui has treballat en aquests darrers anys, amb quin et quedes?
Em quedo amb tots, no te'n puc dir un perquè s'enfadarien els altres. Però, si n'he de destacar un seria JJ Vaquero, que ha estat el m'ha fet més costat i qui em va apadrinar en el món de la comèdia.
Durant la teva etapa com a músic vas passar pels Estats Units. Explica'ns com va ser aquesta aventura per terres americanes.
Vaig decidir marxar a Estats Units perquè Espanya se'm quedava petit i, en aquell moment, tenia la sensació que a Espanya no es valoraven els artistes desconeguts. He tornat d'Estats Units i continuo afirmant que, en aquest país, només es valoren els artistes coneguts, encara que siguin molt dolents. I crec que aquest és un dels problemes. A Espanya hi ha una gran quantitat d'artistes boníssims que han de marxar perquè no són reconeguts. En canvi, a l'estranger són estrelles de la música. Sempre culpem als polítics de moltes coses, però la culpa que el talent espanyol no es desenvolupi és del públic d'aquí. És a dir, preferim gastar-nos 50 euros per veure un famós que no gastar-nos-en 5 per veure algú desconegut. és a dir, que no surti per la televisió.
A tots ens agrada riure. Però, es pot fer riure amb qualsevol cosa?
Es pot fer riure amb qualsevol cosa... sí. Però no vol dir que qualsevol cosa sigui apropiada. És a dir, es pot fer riure en un enterrament, però no és el moment ni el lloc.
Quins són els límits que posaries a l'humor?
El moment adequat. No crec que l'humor sigui una cosa d'explicar acudits, sinó d'explicar-los en el moment apropiat i en el lloc adequat.
És sorprenent la quantitat de vegades que improvises en els espectacles. No tens por de quedar-te en blanc?
Mai. Crec que si em quedés en blanc seria mol estrany... Seria com si em quedés en blanc al mig d'una conversa. Seria estrany, molt estrany.
I una pregunta obligada, d'on prové la paraula "frungir"?
La paraula "frungir" me la vaig inventar jo perquè no deixaven dir-ne una altra que sonava molt pitjor. I realment crec que la paraula ha tapat un forat i ha creat una necessitat. I aviat serà acceptada per la Real Academia Española.
Foto: Meriendacena Producciones
