Aquesta informació es va publicar originalment el 7 d'octubre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Bispe Perelló
Començo el repàs mensual prioritzant perquè la relliscada és tan majúscula que mereix tota la meva atenció. Ja és ben penós que els grans cartells publicitaris tapin i banalitzin el paisatge. Però si, per allò de la pela, les ordenances permeten aquest despropòsit, s’hauria d’exigir que els rètols fossin escrits en un idioma —si pot ser en català ja seria el súmmum— i en un nivell lingüístic mínim de parvulari. No és el cas del gran rètol d’una hamburgueseria dels Trullols que reproduïm en què, de les quatres paraules retolades,no se’n salva ni una. La imatge me la fa arribar un amable lector profundament indignat. Una menció especial per al “bispe”, en una mena de simbiosi entre bisbe i obispo. Seguim amb el “Perello” sense cap accent per aquella norma de la galàxia Gütemberg que va fer entendre a alguns espanyols que les caixes altes no s’accentuen. I, és clar, els “autoking” i “playking” són aquells anglicismes tan innecessaris que es podrien reduir a “endrapar” i “esbarjo per a la canalla”. Una minúcia comparades amb el “bispe”, naturalment.
Ho venen tot
La següent instantània que presentem, com afirma el subscriptor que ens l’envia, mereixeria passar a la història gràfica de Manresa. En tot cas, ja la passaré al coordinador de la revista i coautor d’algun dels llibres editats per Parcir, Jordi Sardans, perquè ho valori. A la imatge, hi apareix el lateral d’una furgoneta de la marca Mercedes una mica vintage. El vehicle inclou dues retolacions. Una a la part del darrere on s’indica que és a la venda i hi ha escrit un número de telèfon. L’altre és pintat a la carrosseria i diu “Hermanitas de los Pobres. Manresa”. Doncs sí, amics i amigues lectors, ja sabíem que les germanetes marxaven de la ciutat, però el que no ens podíem imaginar és que han decidit liquidar totes les existències, inclòs el vehicle industrial de transport que tenien en propietat. Un fet històric, sens dubte.
Bon aparcament
També històric, certament, va camí de ser el cost de la zona blava a la ciutat de Manresa. Tant, que els que treballen al centre i hi van en cotxe, se les empesquen totes per trobar un forat en els pocs vials on encara no s’ha pintat l’àrea de pagament. És el cas del propietari del vehicle que apareix a la foto, estacionat al carrer de l’Arquitecte Oms, entre la Torre Lluvià i el pati del Casino. Pel que m’expliquen no és la primera vegada que el cotxe aparca així. Són les avantatges d’apostar per un utilitari que és tan llarg com ample. A molts aparcaments privats ja hi ha espais reservats a aquest tipus de vehicles i a moltes ciutats europees molts conductors ja aparquen de cul a la vorera.
Més barat
I més, quan l’espai d’aparcament és reduït o s’ha de pagar un preu desorbitat. La següent imatge evidencia, com apuntàvem, els elevats preus de la zona blava de Manresa. I és que, amb la premissa que us apuntava, alguns s’han decidit a fer negoci oferint, com a alternativa a les taxes, un espai privat a un preu més econòmic. El cartell és d’aquell aparcament que hi ha a la plaça Onze de Setembre, on abans hi havia la plaça de toros. L’espai també havia acollit una exposició de cotxes de segons mà i un túnel de rentat. Ara, el propietari, per treure’n rendiment ha decidit utilitzar-lo d’aparcament. El leitmotiv per promocionar l’espai no podia ser més directe: apel•la al preu de la zona blava i afirma que és més barat. Per acabar de convèncer als conductors tampoc s’està de dir que, aparcant a l’espai, l’usuari “evita multes innecessàries”. L’estratègia comercial és impecable. El que ja no m’atreveixo a determinar és si realment funciona o no.
Dret a rèplica
Ho admeto. En aquest espai es fa safareig i servidor és feliç quan hi ha reaccions, matisos i rèpliques a tot allò que hi publiquem. Si vau llegir la rèplica a lo Gaiter de Calders el mes passat, no us podeu perdre contrarèplica que fa el versaire del Cul del Pou que trobareu en el seu espai habitual.
