Aquesta informació es va publicar originalment el 7 d'octubre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El dia que va néixer l’Alba, semblava que tot li aniria de cara. Hi havia el cognom i la família, i aquest aspecte immillorable, com de nina rodorediana. Podia haver estat una perfecta senyora de sa casa, i madurar sense ensurts veient créixer la descendència. Però va triar d’altres camins i l’atzar va fer la resta. Ara que és àvia, tothom la coneix i li mig sap la història, que ratlla la història exemplar. Rodoreda, deia. Posem-hi encara l’adjectiu: perseverança. I una idea innegociable d’educació i de país. Hereva d’aquell esperit que vinculava escola amb emancipació, es va fer mestra, i hi cremà les celles i els desitjos –la innocència dels primers temps! Per molta gent, és l’Alba de la Flama. Quants anys en va ser directora? Mooolts. Si va plegar fou només perquè calia cuidar-se... I amb tot, tossuda, no perd la vocació: encara ha tingut temps d’empeltar-la en un projecte nou i altruista, fent colla, fent de puntal: suport als altres des de l’ensenyament. Activa i acollidora, a l’Alba Baltiérrez la coneixeu perquè és el miracle del temps que no passa --o que passa discret i elegant: esportiva dalt dels esquís de fons, caminadora i fins balladora de totes les danses del món, a la Mion. Compromesa disciplinadament a l’activisme de l’ANC... Segur que no és ella qui us ha despatxat l’estelada o la samarreta que lluíeu a la Diada?
Il3lustració: Maria Picassó
