Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'octubre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En qüestió d’un mes Catalunya ha viscut la Via Catalana i l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de fer la consulta el 2014 concretant-ne la via legal, la data i la pregunta abans d’acabar el 2013. A més, el Parlament també ha aprovat la proposta de resolució que recull el document del pacte nacional del dret a decidir, redactat per l’expresident de la cambra Joan Rigol. No està gens malament, oi?
Per acabar la setmana i després dels intensos dies del debat de política general, aquest diumenge a Igualada el president Mas ha tornat a fer unes declaracions contundents i reafirmants. Ha fet vibrar una militància vinguda d’arreu i ha sabut contagiar d’eufòria a tots els presents. Tenim un president fort i convençut d’arribar fins al final d’aquest procés endegat. Ha sigut eloqüent en el discurs i certament contundent amb declaracions com que l’Estat espanyol “no accepta Catalunya tal com és i ens vol ajupits” o que l'estat vol que Catalunya “digui el nom del porc a Espanya” però que “no ho aconseguirà”. Declaracions com aquestes eren impensables fa tan sols un any enrere, frases així de colpidores no es feien sentir amb aquesta claredat que tants agraïm, i és que no és d’estranyar perquè hem viscut moltes coses en molt poc temps, l’exemple n’és el primer paràgraf d’aquest article.
En el discurs, Mas també ha fet referència al pròxim perill que ens espera i al qual també haurem de fer front. Ja en les eleccions passades vam viure la campanya de la por amb arguments de tota mena, des del “tema de les pensions” fins a “l’expulsió de la Catalunya Estat d’Europa” passant pels tancs i la invasió militar. Ara, però, pren força novament dins el discurs de la por; recurs fàcil d’alguns partits, tots aquells temes referents a Catalunya i a Europa. El president ho ha advertit encertadament: “No us oblideu que les reaccions europees són de persones que defensen estats. I els estats no volen tenir problemes”. Aquest mateix diumenge al matí sentíem declaracions d’un dels col•laboradors més propers de Merkel dient que Alemanya es mantindria neutral davant de qualsevol consulta a Catalunya i a més a més, en un inici Catalunya podria no tenir el suport d’estats grans com França o Alemanya, però sí d’estats petits. En definitiva, sentirem moltes declaracions de molts colors diferents. Nosaltres, per si de cas, continuarem fent el nostre camí pacífic, democràtic i poderós per assolir el nostre anhel com a país, per viure en llibertat el nostre projecte de futur català.
