Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de setembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
FA 25 ANYS, AL POU: Un ampli reportatge publicat a la revista constatava que els manresans es gastaven més de 60 milions de pessetes cada setmana en jocs d’atzar. El rànquing l’encapçalaven les màquines escurabutxaques, amb uns 25 milions de pessetes, seguides dels bingos, amb uns deu 10 milions; la loteria nacional, 8 milions; l’ONCE, 6 milions; la loto ràpid, uns 5 milions; la primitiva, prop de 4 milions; la 6/49, uns 3 milions; la bonoloto, amb 700.000, i les travesses, amb unes 600.000 pessetes.
El tema central del mes, elaborat per Joan Morros, analitzava l’impacte dels jocs d’atzar a la ciutat. Les màquines escurabutxaques s’havien incrementat considerablement en quatre o cinc anys i es calculava que n’hi havia unes 600, als 300 bars de Manresa. Al marge del predomini dels jocs impulsats per l’estat, s’hi comentava l’evolució de les
lotos de la Generalitat. Segons dades facilitades per l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes Mútues, a Manresa es rascaven cada setmana uns 50.000 cartrons de Loto Ràpid, als seixanta establiments autoritzats, i alguns dels venedors remarcava que aquesta modalitat era de les més perilloses, perquè el resultat era “molt ràpid”. D’altra banda, hi funcionaven dos bingos: el de la Cerveseria, que distribuïa els guanys entre el TDK i Ampans, i el de l’hotel Pere III, que es va negar a donar explicacions a la revista.
Portada del número 16 del Pou de la Gallina Foto: Arxiu EPG
La ciutat va homenatjar l’alcalde Marcet
L’actualitat del mes va estar marcada per la misteriosa desaparició dels germans Pires Orrit de l’hospital de Sant Joan de Déu. El petit, Isidre, de cinc anys, hi estava ingressat i la seva germana Dolors, de 17 anys, el vetllava. En l’àmbit institucional, la ciutat va retre homenatge a l’exalcalde Francesc Marcet el dia 10, en presència de la vídua, la filla i altres familiars, amb parlaments de Josep Huguet i Josep Benet. L’endemà, en el marc dels actes de la Diada, es descobria una placa a la plaça de Gispert, on havia viscut, i també es descobria una placa en record de l’expresident Tarradellas, a la plaça de l’Onze de Setembre. Va cloure els actes un recital de Marina Rosell a la Plaça Major, mentre a Barcelona resultava ferit el manresà David Tàpia en uns enfrontaments al Fossar de les Moreres, i un altre manresà, Esteve Comellas, era detingut a la Rambla, tot i que va ser alliberat al cap de dos dies.
El cas Joviat a la premsa nacional
El dia 9 de setembre, el Diari de Barcelona va publicar un reportatge on recollia un resum de l’informe publicat per la revista, sota el títol de L’ensenyament com a negoci , juntament amb unes declaracions de Josep Vilaseca Atset, en què afirmava que tot era mentida i que havia interposat una querella –de la qual no se’n va saber res—als jutats de Manresa. El dia 15, el diari Regió7 se’n fa ressò per primera vegada i informa de l’obertura d’un expedient informatiu per part del departament d’Ensenyament. El dia 20 també en parla El Periódico , que remarca el cas insòlit de l’acaparament de les revistes als quioscos, i el dia 21, a proposta del grup municipal socialista, l’Ajuntament acorda, amb l’única abstenció del regidor Josep Balet, demanar a la Generalitat que se’ls trametin els resultats de la investigació sobre l’afer.
