Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de setembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
DE LA SENALLA, AL PLAT. Canviem de temporada.
Els fruits vermells acostumen a dur gran quantitat de vitamina C, i les móres no en són cap excepció. A més el seu alt contingut en ferro és ideal per a persones amb anèmia.
Collir móres?
Que atrevit!
Si el morer et taca el vestit,
l’esbarzer et punxa el dit.
És cada vegada més difícil gaudir d’un plaer gastronòmic sense pagar ni un duro. Però és que a vegades aquests plaers ens passen del tot desapercebuts. Segur que moltes vegades, tot caminant prop d’algun marge, us heu aturat a l’ombra escarransida d’un esbarzer per arreplegar-ne sense miraments els seus fruits. Unes móres que, si el sol no les ha maltractades, seran fresques i dolces, fins i tot amb un punt d’acidesa. Ara bé, de tant en tant ens despistarem i n’agafarem una de massa verda que ens deixarà un gust força desagradable. Però el món de les móres no s’acaba amb els esbarzers! Sí que és cert que ara al setembre són les móres d’aquest arbust punxegut les que més arreplegarem, però també hi ha uns arbres, les moreres, que a mitjans d’estiu ja comencen a donar uns fruits més dolços i més suculents que no pas les móres d’esbarzer. Són els fruits de la morera negra, un arbre també reconegut per proporcionar una de les millors ombres a l’estiu. Però per acabar d’embolicar la troca, encara hi ha la morera blanca! Aquesta fa unes móres més pàl·lides i insípides, però també se n’aprofiten la fulles, que són l’únic aliment dels cucs de seda. Tant si en colliu unes com les altres, molt probablement us tacareu el vestit. Però tranquils, que diuen que no hi ha res millor com el suc d’una móra verda per fer-ne marxar la taca.
Els fruits vermells acostumen a dur gran quantitat de vitamina C, i les móres no en són cap excepció. A més el seu alt contingut en ferro és ideal per a persones amb anèmia. Quan les colliu, opteu per les de colors més brillants i intensos, que siguin fermes, no pas toves i humides, ja que podrien estar florides. Ah! I no les colliu verdes pensant que ja maduraran. Això sí, un cop a la nevera seques i netes us aguantaran quatre o cinc dies. Si voleu combinar aquest fruit i les seves fantàstiques propietats amb algun altre ingredient, una bona manera és fer-ne melmelada. Un cop feta les possibilitats són infinites. Una d’elles podria ser aquesta que us expliquem a continuació. I que aprofiti!
Pastís de formatge amb galetes, nous i melmelada de móres
Ingredients (unes 12 racions): nata líquida 800 ml, philadelphia 230 gr, sucre 160 gr, galetes maria 2 tubs, mantega 200 gr, ous 6u, melmelada de móra 60gr
Per a la massa de galeta, temperem la mantega i tot seguit hi afegim les galetes i les nous picades, ho barregem fins que quedi una massa homogènia. Un cop llesta l’escampem en la safata o motlle de forn i reservem.
Per a la farça, es barreja la nata, l’ou, el sucre i el philadelphia. Un cop tot junt ho posem damunt del de la massa.
Cocció: Posem el pastís al forn preescalfat a 185 graus durant uns 45 minuts, més una cocció final de gratinat per tal que ens faci una mica de crosta, uns 2 minuts. Presentació: Desemmotllem i escampem la melmelada pel damunt.
