Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de setembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Il·lustració: Maria Picassó
En un estiu força ensopit, amb temps per vagar amb poc soroll, ai las!, de les cigales, colpejat per l’enrenou del nostre planeta: la primavera àrab convertida en guerres civils amagades, els casos de corrupció arreu de l’estat, també a Catalunya, amb la tendència cap a una pobresa global més estesa, amb els efectes col•laterals de menys educació i menys cultura a mitjà a termini, i doncs, que el magí es torna més melangiós i es capbussa en els records pretèrits i de la infantesa…
Sembla que tenim el país il•lusionat, no sé si del tot, i per tots, motivat però amb ganes de continuar amb la transició cap a un estat propi, uns per convicció nacional, altres per una fartanera de menysteniment de l’espanyol, altres per raons econòmiques de manca d’un finançament suficient, en aquest aiguabarreig, tots junts cap a una confrontació gens fàcil de manegar.
Hi ha ciutadans que, de petits, van tenir la il•lusió el dia dels Reis d’Orient (eren també Mags), la il•lusió de tenir un germanet/a que venia de Paris (venien de parir… la mare), hi ha qui encara es psicoanalitza per aquests motius (els microtraumes donen per a molt… diner a la butxaca del psicoanalista).
Les il•lusions donen per a molt, sigui en el sentit de dipositar una esperança en alguna cosa, idea, projecte o sigui per ser una distorsió de la percepció o una interpretació enganyosa dels estímuls que rebem.
De petits ens diuen: “treballa molt i seràs recompensat!” (potser volen dir recomanat?); un altre fals profeta ens deia “si ens llevem d’hora, ben d’hora… en recollirem els fruits”.
Podria anar engreixant diverses il•lusions, però l’espai no dóna per a més. Ens els propers mesos veurem quin dels dos significats som capaços de construir. Sort, pit i collons, per aquest ordre, si us plau.
