A la ciutat de Manresa,
aquest any els Geganters
en la més gran de les festes
s’han lluït com el qui més.
Han recobrat una bèstia
que tenia la ciutat
en la seva imatgeria:
un lleó molt ben plantat.
Per què al cap duu una corona,
un estri tan elegant?
Potser perquè el rei d’Espanya
no el confongui amb l’elefant?
Mentre no arribi aquest dia
gaudim-lo amb els dracs i els nans,
amb els cavallets i l’àliga
que acompanyen els gegants,
i és que en aquest món de mones
hi ha més bèsties que persones,
i alguns són molt importants.
És ben cert, oi, manresans?
En això de les icones
som uns cracs, som genials.
En tenim una de nova
que ens farà internacionals,
ja que un edil de Donòstia,
que deu voler fer-se el llest,
fa com fan els socialistes
que pixen fora de test:
ens vol copiar la idea
i quedar com un senyor.
En aquest cas no es pregunta
què hi diu la Constitució?
És una imatge permesa
que puguem penjar al balcó?
Per cert, la pintura groga,
que porta escrit un gros no,
ens mostra la silueta,
jo diria d’un senyor,
que té la mà a la bragueta
i pixa com un bacó.
¿No trobeu que és molt masclista
que aquest nou senyal només
amonesti els nois bandarres
que se’ns pixen pels carrers?
Que no pixen les noietes?
Ja no reguen el jardí
les nenes maques quan s’alcen?
Perdoneu-me pregunta.
Algú ho havia de dir.
