Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de setembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
ENTREVISTA. Toni Albà és un dels actors més populars del teatre i la televisió catalanes. Actualment és conegut per la seva feina als programes Polònia i Crackòvia, on imita, entre molts altres personatges, Jose Mourinho o el rei d'Espanya.
Va iniciar la seva formació actoral a El Timbal, on va cursar diverses disciplines de l'art dramàtic com el mim i la pantomima. Va completar els seus estudis a l'Institut del Teatre abans de posar rumb a París, on va viure algun temps mentre estudiava a l'escola del mític Jacques Lecoq. Ja de tornada a Barcelona Toni va despuntar a la televisió catalana, i no va donar el salt a la gran pantalla fins el 2002, amb la comèdia
Lisístrata.
Tot i que fa molts anys que treballes en teatre i també has fet ràdio, la gent et coneix sobretot per la teva feina a Polònia i Crackòvia. T'agrada que sigui així o preferiries que et coneguessin més per la teva llarga trajectòria en teatre?
Doncs realment fa 33 anys que faig teatre. Justament aquest mes de juliol els ha fet i realment a mi no m’importa per si la gent em coneix de sortir a la televisió. El que jo vull realment és que la gent vingui al teatre i disfruti.
Faig una feina que m’agrada molt, és la meva vida i m’ho passo genial amb ella. Tot i això, s’ha de dir que el reconeixement sempre va bé, però no és el que busco. Jo el que busco és fer bé la meva feina: busco emocionar, provocar emocions en l’espectador, busco explicar històries. I és per això que crec que el reconeixement a vegades bé i a vegades no.
A Polònia i a Crackòvia imites el Rei, el Carod, el Papa, el Mourinho o el Sarkozy, entre d'altres. Hi ha personatges que són més fàcils d'imitar que d'altres?
Sí. Hi ha personatges que per aptituds naturals trobes la veu molt ràpid, trobes la manera… El personatge més fàcil que m’ha resultat ha estat el Mourinho, va ser posar-me la perruca i vaig dir el famós “porque” i vaig veure que ja tenia el personatge creat, va ser instantani. I el personatge més difícil de tots ha estat l’Alfred Bosch, no sé el perquè, però possiblement perquè és una persona que admiro molt, però quan em poso a estudiar-lo hi ha alguna cosa que em falta i, certament, no sé quina és.
Com prepares els teus personatges?
Observació, observació, observació és la paraula màgica. No hi ha secret, és observar i estudiar fins que arribes al punt que et diuen “ets clavat!”. Quan arribo a aquest punt ja sé que tinc el personatge creat.
T’arribes a acostar a la seva manera de pensar?
Jo no sé quin és el seu pensament, és a dir, què pensen els personatges. Però cal dir que pel seu comportament puc arribar a pensar com pensen els personatges. És a dir, no sé què pensen però puc arribar a saber com pensen.
Hi ha algun personatge que no puguis imitar perquè li tinguis una estima especial?
No, no m’ho he plantejat. Jo faig el que em diuen, a mi em diuen: fes aquest personatge i el faig, o almenys ho intento.
Notes diferències en imitar un personatge que t’agrada d’un que no t’agrada?
No, perquè tots els personatges que imito no m’agraden. Per exemple, a mi el rei no m’agrada.
T’has espantat alguna vegada quan t’has vist vestit de rei?
Sí, el primer dia em vaig espantar molt. Recordo que li vaig haver de dir al Toni Soler que no anàvem bé. Primer de tot perquè anàvem a fer el rei. Segona, perquè no sabíem quin era el personatge fins que el Toni va dir: “Seràs el rei d’Espanya”. També s’ha de considerar que era una época en què el tema de la monarquia encara era tabú i el tema del vestuari ens preocupava bastant, fins que el Toni va decidir que havia de sortir disfressat d’esquiador, i quan vaig veure el vestit al mirall, blanc de dalt a baix, tot ple de medalles, amb el gorro militar i tot maquillat, li vaig dir: “Toni, que l’anem a liar, que la liarem grossa…”, i realment, va ser així, la vam liar.
Imitant el rei, si tinguéssis l'oportunitat de dir-li alguna cosa, què li diries?
Doncs li diria que marxem! Que estem a punt de marxar i que ho sentim molt, però que hi va haver un avantpassat seu, Felip V, que va portar els catalans a la ruïna.
.jpg)
