Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de setembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEATRE. Veure els borbons sobre l'escenari del Kursaal és tot un espectacle d'humor i ironia que Dagoll Dagom i la productora audiovisual Minoria Absoluta han sabut representar en el musical "La Família Irreal" que ha aterrat a Manresa per la Festa Major
Toni Albà (Rei Joan Carles ), Mireia Portas ( Reina Sofia ), Queco Novell (Príncep Felip ), Agnès Busquets (princesa Letizia ), Anna Bertran (Infanta Elena), Mònica Pérez (Infanta Cristina), David Olivares ( Iñaki Urdangarín ) i Xavier Serrano ( Jaime de Marichalar ) ofereixen al públic un espectacle musical que parodia la monarquia espanyola de principi a final.
Tot gira al voltant de la decadència de la Casa Reial i de com l'afecta una profunda crisi econòmica que obliga a la reialesa a haver-se de guanyar-se les garrofes i abandonar la vida de palau. Tot plegat, d'una manera molt còmica.
Des del moment que l'espectador s'asseu a la platea del teatre fins que finalitza el segon acte, el qual, s'ha de dir, és millor que el primer, els riures a la sala són constants. Amb conegudes cançons de fil conductor, -que van des de Queen fins a Els Amics de les Arts, passant per Evita, rumba d'Estopa, la cobla espanyola o el sirtaki grec; interpretat per Sofia, per descomptat- els artistes adapten les lletres i recreen situacions de sobres conegudes per tots, ja sigui per la transcendència pública que han tingut als mitjans o perquè són trets característics de les ses Majestats. És el cas de la salutació contínua amb la mà de la Reina Sofia, les al· lusions a les amants del rei, les atzagaiades d'una impulsiva Letizia o les desavinences entre aquesta i les infantes.
Tampoc cal oblidar altres moments estel·lars com els protagonitzats pel príncep Felip i Letizia en el seu dormitori al començament de l'espectacle, el cant i ball tradicional grec la reina Sofia, l'entrada triomfal de Jaime de Marichalar, les imitacions de polítics com Duran i Lleida, Montilla o Rajoy, o el famós «¡arriba España!» i , no caldria sinó, el final sorpresa, molt encertat i un dels gestos de complicitat més divertits de tota l'obra .
