Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de maig de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CRÒNICA SOCIAL. A la tardor de l’any 1961 i fins el maig de l’any 1962, l’Orfeó Manresà va celebrar els seixanta anys de la seva fundació. La junta de l’entitat va formar una comissió que va treballar en la preparació dels actes i sobretot en el concert de cloenda amb la Novena simfonia de Beethoven.
Per a la presentació d’aquesta obra es va fer un esforç extraordinari: l’Orquestra Simfònica de Barcelona, amb setanta-quatre professors; els solistes professionals de Barcelona, Lolita Torrentó, soprano, i Anna Ricci, contralt, i els manresans del mateix Orfeó, Josep Esquius, tenor, i Josep M. Descarga, baríton. La formació coral amb la vuitantena de cantors de l’Orfeó Manresà, que dirigia el mestre Agustí Coll; membres dels Amics del Cant Gregorià, de la Capella de Música de la Seu i del Cor de Noies de l’Hospital de Sant Andreu van fer un total de cent setanta cantaires.
Foto: E. Villaplana Vargas
Durant dos mesos seguits, es va assajar parcialment i de conjunt, amb acompanyament de piano, l’obra escollida, la Novena simfonia de Beethoven. La direcció fou a càrrec del mestre hongarès Giörgy Rayki, de 41 anys, que les setmanes anteriors havia dirigit diversos concerts a Suïssa i a Espanya. Una persona que imposava un gran respecte per la seva exigència. La fotografia correspon a l’assaig del dia 30 d’abril de 1962, a la Sala del Conservatori Municipal de Música, del carrer Miquel Blanch. A la fotografia es veu un grup de cantors, atents a les explicacions del mestre Rayki, durant l’assaig de la part coral.
El concert era previst oferir-lo el mes d’abril, però es va ajornar al mes següent. Els mitjans de comunicació l’anunciaven com «el major esdeveniment musical a Manresa», i encara, «hauran de transcórrer molts anys per veure un esdeveniment semblant». Finalment, el concert es va celebrar el dia 10 de maig de 1962 al Teatre Kursaal, amb una respectable entrada. Tres dies després es va presentar al Palau de la Música Catalana.
