Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'agost de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
DE LA SENALLA, AL PLAT. Arriba el bon temps i s'àmplia l'oferta gastronòmica. La terra dóna els seus fruits més preuats, com ara els tomàquets, les albergínies, entre elles la blanca, cultivada ben a prop de casa, els albercocs, la mongeta tendra... Aquest any, però, tot va una mica més tard, i per exemple, d’albergínia blanca, al mercat no en trobarem fins a finals de juliol o agost. Els que sí que comencen a sortir són els carbassons, amb les seves flors vistoses i comestibles, que ens anuncien que, finalment, ha arribat l’estiu.
Llargarut i de verd vestit,
si el cuines amb amor,
pots alegrar al més ensopit.
Cèlia Fígols
Parem atenció al carbassó. Com és imaginable, pertany a la família de les carbasses, però a les d’estiu. Sembla que té un origen incert, però en general es diu que prové del centre i sud d’Amèrica, on era el conreu principal dels pobles indígenes precolombins. És un fruit que es cull immadur, ja que si es deixa passar massa temps, els exemplars grans i massa madurs surten fibrosos i perden les seves qualitats gustatives.
A l’hora de seleccionar-lo, hem d’escollir els carbassons mitjans o petits, que pesin força en relació a la mida, i que siguin ferms al tacte i compactes, millor sense taques. El color no és cap indicatiu del seu bon estat, ja que és diferent segons la varietat. Per als que han de cuidar la línia, és ideal, ja que conté molta aigua i poques calories, a part de forces antioxidants i ser un gran diürètic. A l’hora de conservar-lo, és important evitar que estigui en contacte directe amb fruites com ara plàtans, cireres, pomes, meló... ja que l’etilè que desprenen en el procés de maduració donaria un gust amarg al carbassó.Si el volem menjar cru, ho podem fer sense cap problema, i si el cuinem, val la pena deixar-li la pell, ja que aporta moltes propietats beneficioses; això sí, ben neta! Però del carbassó també se n’aprofita una altra part, la flor. Molts restaurants la presenten farcida, fregida o cuita, i combinada amb làctics com ara el formatge de cabra proporciona un contrast de sabors i colors molt llaminer. Si bé és cert que de carbassons en trobareu tot l’any, els bons són ara, de juny a setembre, i val la pena que els aprofiteu, ja sigui per fer-ne cremes, samfaines, amanides, o bé farcir-los com us proposa el nostre cuiner Merly. Esperem que vagi de gust!
Carbassó farcit de formatge cremós, verduretes i pernil
Ingredients per a 4 persones: carbassó 3u (de mida mitjana), philadelphia 1 pot de 200 g, pastanaga 1u, escalunyes 3u, pernil salat 50 g, porradell 10 branques, vinagre de mòdena 6 gotes, pebre (barreja de 5 pebres) al gust i oli d’oliva en quantitat suficient.
Tallarem els carbassons en 4 parts iguals cada un. Seguidament els buidarem amb l’ajuda d’una cullera de cafè, amb molt de compte de no trencar-los. Amb el producte restant podem fer una crema o un saltat de verdures. Els introduirem al forn a uns 185 graus durant uns 10 minuts amb un punt de sal i pebre.
Per a la farça, posem a coure la pastanaga i 2 minuts més tard les escalunyes. Quan tot això estigui, incorporarem el pernil tallat a tires molt fines. Un cop cuit posarem les gotes de vinagre i retirem del foc. En aquest moment barrejarem el porradell picat (reservant les agulles de les branques per a decorar) i tot el pot de philadelphia, de manera que aquest amb la temperatura del sofregit i la paella ens agafarà una consistència menys densa i ens serà més fàcil de barrejar.
Per a la presentació, farcim el carbassó amb l’ajuda d’una màniga pastissera i els introduïm al forn de nou durant un parell de minuts i emplatem amb un oli picant de pimentó, les flors del porradell i les agulles pel damunt (vegeu foto).
