Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de juliol de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CRÒNICA DE LLUNY. Brussel·les, capital d’Europa, de Bèlgica i de Flandes, és l’única zona de tot el petit país on el flamenc i el francès cohabiten. Bé, això... és la teoria, la pràctica diu que el voltant del 80% és de parla francesa, però, recordem-ho, Brussel·les és la capital de Flandes.
La gent passa molta menys estona a la feina que als països llatins. Aquí una jornada normal comença a quarts de nou i s’acaba als voltants de les sis. Els belgues, però, presumeixen de la seva eficiència laboral. A la feina, silenci sepulcral, només trencat per algun llatí... Poques (o cap) tertúlies de passadís i, sovint, dinar d’entrepà al mateix lloc de treball.
Pots trobar molt fàcilment flamencs que parlen cinc i sis llengües gairebé perfectament i valons que parlen francès, francès i nomes francès. Compte, però, si parles francès a Flandes o a l’inrevés, perquè tindràs problemes. Per pensar-hi: a les cadenes de televisió flamenques, gairebé tot (excepte dibuixos animats per a molt petits) és en versió original. A les valones tot doblat al francès. La canalla fa vacances a l’escola cada sis setmanes aproximadament. A l’estiu però, l’escola acaba el 30 de juny i comença el primer de setembre, caigui com caigui!.
Santi Espinal i Berenguer treballa com a responsable de Compres a Ingersoll Rand
Actualment estan plantejant escurçar-ho a 6 setmanes. La sanitat pública és de qualitat, però sempre s’ha de pagar quelcom (5 euros aproximadament). És evident que els plans d’urbanisme són una cosa molt i molt recent. A diferència de Barcelona, on ho tenim tot arrenglerat, aquí els carrers i carreteres s’adapten a les cases, que semblen caigudes del cel! El model d’edificació (s’aplica a cementiris també!) és molt més baix i dispers que a Catalunya. La gran majoria dels habitatges són unifamiliars, amb el seu jardí. Crida l’atenció la manca de tancats, tan habituals a Catalunya. Tot és obert! Les cortines no es porten, com tampoc les persianes. Les obres a les carreteres duren i duren. De vegades més d’un parell d’anys, sense veure que s’hi faci res espectacular. Provoquen importants rebomboris de trànsit i no sents a ningú queixar-se! Els escombriaires passen cada quinze dies a pagès, –dos cops per setmana a la capital– a setmanes intercalades.
Una setmana, el rebuig, l’altra, els envasos i restes orgàniques... Em sembla recordar que aquest era un tema de debat, per possibles estalvis en algun lloc d’Espanya...Els cotxes són grisos i els dies també... Jo en tenia un de groc i de ben segur gairebé tothom sabia per on passava! A casa hi fem broma dient nomes n’hi ha un de sol; o és a Catalunya o és a Bèlgica. Sembla conya però es així! La pluja no atura les coses. La família nostra ens diu: «Es clar, és que sinó no faríeu mai res!». La gent té diners, però no és ostentosa. En definitiva, es viu bé, encara que el sol sigui car de veure i al carrer es trobi a faltar l’ambient llatí. Passen moltes altres coses, tan de positives com de negatives.
Nosaltres diríem que no és ni millor ni pitjor que Catalunya. Es senzillament molt diferent! Gairebé sempre, quan algú identifica que som catalans, més ben dit de Barcelona, que és el que realment coneix la gent, la pregunta següent és: I no trobeu a faltar el sol? Doncs la veritat, no... El que jo personalment trobo més a faltar són les muntanyes. Les més properes, com les coneixem nosaltres, les tenim a 400 km. Si us decidiu a pujar, aquí ens trobareu. Records des de la capital! Tot ziens!
En Santi, amb la seva família, al jardí de casa
