Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de juliol de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Robatori a la fàbrica dels Polvorers
La regressió cultural no té fi. Hem tornat a la prehistòria, concretament a l’edat dels metalls. Les voreres dels carrers de la ciutat són plenes de brutícia i restes de mobles que fan nosa en habitatges on hi ha molta gent i molt poques persones. La fusta i les cadires amb potes estellades i entapissats esqueixats ja no serveixen per a res, com els vidres, els miralls o els prestatges de plàstic foradats pel lleixiu. Però el metall, ni que sigui rovellat, comença a ser molt cobejat. A cal drapaire, encara es cotitza i, amb els temps que corren, qui no corre, vola. Ja fa temps que les catenàries de les vies ferroviàries i les torres elèctriques pateixen l’efecte dels furtadors de coure. I ara, tot i que el preu no és el mateix, ha començat el saqueig de les restes de ferro. Qualsevol element metàl•lic que hom deixi al carrer no dura més de deu minuts. Els caçadors de ferralla estan a la que salta. I si muntanya no va a Mahoma, aquest va a la muntanya i es fa el que sigui per obtenir quatre duros venent el botí a pes.
L’última víctima del pillatge de ferregots ha estat l’antiga fàbrica dels Polvorers, a tocar de can Poc Oli, on uns lladregots amb més rostre que consciència van endur-se les bigues de ferro que sostenien l’edifici. L’immoble, que ja s’aguantava amb pinces, va patir els efectes de la manca de suports de manera immediata. Poc després se’n va desprendre la coberta i una mostra més del patrimoni industrial de la comarca se’n va anar en orris. Malauradament, la sensació de misèria als carrers és creixent i el greu és que no sembla que hi hagi una solució a curt termini. Mentrestant, accions com la dels Polvorers— on també habiten individus força indesitjables en condicions d’insalubritat— sembla que ens encaminin cap a una apocalipsi irrenunciable només comparable al Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo o a aquella cinta titulada Mad Max, que protagonitzava Mel Gibson de jovenet, en què una colla de peluts troglodites es treien els ulls per un bidó de benzina.
Il·lustració: Joan Manel Gabarró
