Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de juliol de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Revers tenebrós

El cas que expliquem és rigorosament cert. Fa pocs dies, i amb motiu de la presentació del col•lectiu Espai Roig del Bages, van circular cartells de diferents mides —el que ens han fet arribar és de mida A4— anunciant, precisament, l’acte d’arrencada de l’activitat d’aquest nou fòrum de reflexió social. Pel que es veu, es va fer recliclant papers utilitzats per una cara, que és una cosa que està molt bé per fer-hi notes, però potser no tant per fer cartells. El cas és que si girem el cartell en qüestió, hi apareix una carta signada per un militant de Comissions Obreres dirigida al secretari general del Bages, Lluís Vidal Sixto. Hem omès els noms tant del remitent com de les dues companyes de les quals parlava per no ferir cap sensibilitat, però és esgarrifós pensar com una carta amb un comentari d'aquest tipus pot haver estat fotocopiada... i acabar sent reutilitzada tan alegrement per fer-ne un cartell! Jutgeu-ho vosaltres mateixos. Com ens diu l’amable remitent del cartell, tot plegat és tan increïble com inexplicable.
AntiManrusionica

En una ciutat de favets i tremendos, com no podria ser d’una altra manera, als organitzadors del certamen Manrusionica els han sortit uns contestataris. Es defineixen (en el seu espai a Facebook que reproduïm i on apareixen amb aire molt clandestí) com un “festival-rave” i han penjat diversos vídeos on, sincerament, fan una mica el mico.
Fauna a la Fàbrica Nova

Aquests antimanrusiònics són una bona fauna... Ara que, per fauna (i flora) la que s’ha creat al solar de la Fàbrica Nova. Concretament, en la zona de vegetació que queda més propera al barri de la Sagrada Família i al parc contigu a la Piscina Municipal. Un veï, que a la nit sent tota l’esplendor sonora de l’espai que té abandonat Servihabitat, ens fa arribar una fotografia de les tanques on es veu la gran bassa d’aigua que s’hi ha creat, propici per a l’assentament d’una àmplia colònia de granotes i gripaus. Fa pocs dies que l’Ajuntament ha tramès una sanció als propietaris del solar de l’antic recinte fabril on, com és obvi, la deixadesa fa que s’hi hagi acumulat de tot: brutícia, flora i... fauna.
No vols caldo...

La imatge que publiquem no pot ser més reveladora. Tampoc deu ser insòlita ni a Manresa ni en cap altre localitat on hi hagi una escala ben nodrida de veïns. Una comunitat que, amb un acord ben respectable, decideix fer fer un cartellet —en castellà, això sí— en què indica que no vol propaganda a les bústies. Queda clar, que la inversió no va sevir per a res.
Glaçons de gel

La següent instantània tampoc necessita gaires comentaris. Hi ha evidències que, de vegades, per a algú no són tan evidents. El cartell el localitzem en una fruiteria --regentada per catalans, la qual cosa, últimament, ja és tot un exotisme en aquella zona-- de la carretera de Vic a l’alçada de l’establiment de bates i uniformes Unilabor. En fi, si hi havia algun dubte sobre el material dels glaçons, queda dissipat.
Cadira per a l’alcalde
El nostre cap de redacció, Carles Claret, va presentar, conjuntament amb Laura Fíguls, la 47a edició de la Nit de l’Esportista que es va fer al teatre Kursaal el divendres 21 de juny. La gala, que generalment s’allarga pel nombre de finalistes als premis en diferents categories, es divideix en diferents blocs en els quals les diferents autoritats van lliurant premis de manera que la cosa queda repartida entre tots i els VIP pugen a l’escenari en un bloc i s’asseuen a la platea en els altres. Aquest any, en què hi havia tres blocs, l’únic personatge que va amortitzar poc la seva localitat a la platea va ser l’alcalde, Valentí Junyent. I és que, segons el protocol que sempre controla amb cura Glòria Ballús, la seva doble condició de batlle i regidor d’Esports el va obligar a passar la majoria de l’acte a escena i de peu dret. El presentador, en to de broma, ja li va dir que, si de cas, de cara a l’any que bé ja li posarien una cadira a l’escenari.
Senyor Mas
Justament el dia de tancament d’aquest número de la revista, les pàgines salmó La Vanguardia parlaven del casament de la filla del president Mas i hi destacaven que el nuvi duia un vestit de Señor. Comentava el periodista Ernest Carranza que "...el nuvi es va vestir amb un vestit (sic) de la sastreria manresana Señor". Al 2011 Señor va celebrar el seu cinquantenari i sembla que això ha estat un revulsiu per donar una empenta a l'empresa. És casual que al mateix dia alguns components dels Gossos vestien un dels seus trajos al Concert per la Llibertat, mentre que el gendre del president Mas també en duia un de la mateixa casa per casar-se a Fornells (Menorca). Al Serra Claret, que s'ha fet un nom vestint alguns jugadors del Barça a través del gendre (Josep Guardiola), li ha sortit un competidor a l’hora de vestir famosos.