Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de juliol de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
I al Nasi Cuadros, qui no el coneix? Enmig del paisatge sociocultural de la ciutat, més aviat tirant a discret, hi destaca el seu activisme associatiu: un itinerari fèrtil gairebé des que va aterrar. Perquè, com tants i tants d’altres, l’Ignasi Cuadros és manresà per adhesió pròpia. Estrictament cal dir que va néixer a Biosca i que va arribar a la ciutat amb set anyets. Poc després el vaig conèixer a l’institut: tot ell era timidesa. I, tanmateix, dono fe que va saber transformar-la com qui gira un mitjó. Mireu-lo, compromès aquí i allà; que si la revista Llamborda, que si el col•lectiu ecologista l’Alzina, a Òmnium Cultural o al Centre d’Estudis del Bages... Per tot tenia i té idees, i reflexions a desdir. Geògraf professional per l’Autònoma, una beca el va posar a l’ombra de la Generalitat i ja no se n’ha apartat. Això sí, abans no ha obtingut plaça a Manresa, li han calgut vint-i-cinc anys de Renfe diària a Barcelona. Tenia més triennis que qualsevol maquinista o revisor, i un coneixement ferroviari crític que encomanava a tots els usuaris que bonament el volguessin seguir. Podem estar ben segurs que ell sol va sumar més partidaris a les reformes a la línia de rodalies que el més complet acte reivindicatiu: la seva actitud tossuda i argumental us acabava deixant sempre amb la paraula a la boca! I bé, ara a l’Ignasi Cuadros, amb més de cinquanta anys a l’esquena, alliberat de desplaçaments i servant la perspectiva social de sempre, el trobareu en aquesta i aquella xerrada, tranquil o preocupat, sempre a punt de comentar-vos la jugada. Escoltar-lo no vol pressa, i si teniu l’estona descobrireu que, rere el xàfec argumental, hi ha molt més que un home d’idees.
Il·lustració: Maria Picassó
