Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de juliol de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hem anat al camp del Barça
no pas a veure futbol
sinó perquè mig món vegi
el que Catalunya vol.
Volem viure com Déu mana,
volem fer el nostre camí,
volem poder dir la nostra,
volem poder decidir.
Decidir què fer amb els duros
o amb el euros que tenim:
si mantenim mitja Espanya
o si bé volem fer el cim
incorporant-nos a Europa
tal com som, una nació
que diu prou al tracte indigne
de Castella i del borbó.
Hem anat a Barcelona,
doncs, una vegada més,
per fer pinya i fer gatzara
contra bords i botiflers
que volen colonitzar-nos
i que ens roben els calés.
Permeteu-me que discrepi
de la gent del Galliner,
d’Imagina’t i algú altre
con l’amic Serra Carner.
Jo no sóc dels que m’agrada
deixar coses a mig fer.
Trobo bé que el gran projecte
nascut el segle passat,
que fa que Manresa tingui
una plaça de ciutat,
en part per fi es realitzi.
El podrem veure acabat?
Que perdem un vell teatre?
Sí, d’acord, però tant se val.
Si volem tenir una plaça
digna de la capital
de la comarca del Bages
i Catalunya central.
És allò que diu la dita,
i excuseu-me l’ús del mot
que avui sona un pèl masclista:
que no es pot tenir mai tot,
tenir la dona borratxa
ben contenta i el vi al bot.
